Cal revisar-les per assolir-ne la independència total

Document en català

Documento en castellano

Descripció del problema

Recentment  la premsa digital  s’ha fet ressò d’articles publicats al British Medical Journal (BMJ) on s’exposen diverses qüestions que reforcen el posicionament d’un sector de la professió que  reclama la independència total de la indústria. Demostren que la simple declaració de conflictes d’interès no serveix per evitar la contaminació dels professionals i/o societats.

Sovint sorgeixen notícies que fan que hàgim de dubtar de la seriositat dels treballs quan és la indústria qui els lidera.

També hem conegut el posicionament de la Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria (SEMERGEN) sobre les relacions amb la IF,  on diuen en la nota de presentació a la web: La relación entre médicos de Familia y la industria farmacéutica no solo es inevitable, sino que resulta deseable e imprescindible para facilitar y optimizar la formación médica y la investigación clínica. Sin embargo, esta vinculación debe asentarse en unos principios claros, bien definidos, compartidos y conocidos por todos los agentes de salud.

Tot i que en el document insisteix a fer públics de forma transparent els diners rebuts de la IF, ens preocupa que, en un moment que se sumen veus contra aquesta relació, sorgeixin documents que normalitzen una situació que s’ha demostrat que influeix negativament en una bona praxi.

El grup d’ètica ja va publicar l’any 2002 un document sobre les relacions individuals amb la IF i l’any 2005 un altre sobre les relacions de la societat catalana de medicina familiar i comunitària amb la IF. En aquells documents ja es citava bibliografia extensa sobre els riscos de les interaccions entre la IF i els professionals sanitaris. Llegeix més…

Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Desembre 23, 2019

L’ètica de les paraules: Infants, no MENAS

“Tienes que entenderlo, nadie pone a su hijo en un barco salvo que el agua sea más segura que la tierra”

Warsan Shire, poetisa anglo-somalí

Les paraules no són neutres, tenen significats i aquests poden ser beneficents i millorar la societat en què vivim, o fer mal i ser maleficents.

És el cas de la paraula MENA, acrònim de “menors no acompanyats”, que fins i tot ha estat proposat per entrar a formar part del diccionari normatiu català com a neologisme de l’any 2019, per l’Institut d’Estudis Català (IEC) i la Universitat Pompeu Fabra. Proposta que ha estat retirada davant l’allau de crítiques socials, de les entitats que donen suport als nens migrants i del mateix Govern de la Generalitat.

 

Qui són els menors no acompanyats?

Són menors migrants que estan sols, sense família i en un país que els és estrany.  Cal recordar i tenir presents que són infants, com ens diu repetidament UNICEF-España en una recent campanya. No són MENAS. Són nens i nenes, fràgils i vulnerables, que han passat per situacions molt dures: la decisió de marxar i abandonar la família i tot el que els és familiar, el viatge, la gana, la set, els maltractaments i abusos, etc.  Infants sotmesos a uns condicionants socials que sense cap dubte tenen i tindran repercussions en la seva salut.

Són nens i nenes que necessiten protecció i que han de ser atesos seguint la Convenció dels drets del Nen.

Quan arriben a Catalunya se’ls col·loca en centres d’acollida d’urgències i se’ls determina l’edat. Si són menors, se’ls tutela i si, segons les proves d’edat, es determina que tenen més de 18 anys se’ls expulsa dels centres. Dels menors, el 90% estan institucionalitzats i tutelats per la Generalitat i el 10% en famílies d’acollida. Quan compleixen els 18 anys són extutelats i se’ls expulsa del centre o del recurs on estaven.

Llegeix més…

Observacions al model d’informe mèdic proposat al protocol

Què diu el protocol i la llei? [1]

La crisi econòmica que s’ha viscut ha posat al descobert múltiples situacions de pobresa i vulnerabilitat. Una d’aquestes pobreses és l’anomenada pobresa energètica. Existeixen algunes aproximacions per definir-la que tenen com a element comú la vulnerabilitat, és a dir, no poder arribar a un consum energètic mínim adequat per garantir les necessitats bàsiques (mantenir la temperatura de la llar adequada, utilitzar l’aigua calenta per a la higiene, poder cuinar de forma correcta, etc.).

A part de les persones que pateixen pobresa energètica, hi ha un grup que, independentment de si estan o no en aquesta situació, necessiten el subministrament elèctric de forma contínua per viure o per no empitjorar la seva salut. Aquestes persones es troben en situació de “dependència energètica relacionada amb la salut”. Tot i no haver-hi una definició establerta, és una necessitat que afecta el manteniment de la vida de les persones en aquesta situació i, per aquest motiu, volem donar resposta en aquest document. La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, en relació amb la suspensió del subministrament estableix, com a subministraments essencials, i per tant, aquells que no poden ser suspesos d’acord amb aquesta Llei, “els subministraments d’àmbit domèstic en els quals existeixi constància documental formalitzada per personal mèdic que el subministrament d’energia elèctrica és imprescindible per a l’alimentació d’un equip mèdic que resulti indispensable per mantenir amb vida una persona, en el seu habitatge habitual”.[2]

Més recentment, aquesta Llei ha estat desenvolupada a Catalunya mitjançant la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En el seu article 5.13, es demana “que es prenguin mesures de protecció” en les llars en què, malgrat que la unitat familiar no compleixi els requisits de pobresa energètica, “hi visqui alguna persona afectada per dependència energètica, com en el cas de les persones que per a sobreviure necessiten màquines assistides”.[3] Llegeix més…

ITEM_11098_FORM_7767

Inscriu-t’hi!

Llegeix el document!    Català                Castellà

Mira el programa!

Un cop acabat el nou document del grup d’ètica de la CAMFiC “Reflexions sobre errors i esdeveniments adversos. Ètica del reconeixement, la reparació i la prevenció”  semblava del tot oportú dedicar la jornada anual del grup a presentar-lo i debatre al voltant d’un tema que costa abordar, els errors i esdeveniments adversos que fem en la nostra tasca. Ni la societat ni nosaltres tenim una cultura consolidada de detectar-los i reconèixer-los i es tendeix sovint a evitar parlar-ne o simplificar-ho buscant un culpable que tranquil·litzi a la resta. Calia encarar-ho des d’una perspectiva ètica i veure què podem fer i com per a millorar en la gestió dels errors i esdeveniments adversos. Llegeix més…

Nou document del grup d’ètica  Document en català    Documento en castellano

Transcrivim la introducció que permet conèixer què pretenem amb aquest document i us animem a llegir-lo i compartir-lo.

La finalitat d’aquest document és reflexionar, des de la perspectiva ètica, sobre aspectes de la seguretat dels pacients i els esdeveniments adversos en atenció primària, sempre que aquests últims no siguin fruit d’una conducta negligent, sinó de la fal·libilitat humana i dels aspectes estructurals del sistema en què treballem. L’objectiu és promoure l’acceptació que els esdeveniments adversos es donen i impulsar una reflexió sobre la necessitat d’assumir-ne la responsabilitat, estimular la seva comunicació i reparació, l’anàlisi dels factors que hi poden haver influït i l’elaboració de mecanismes per reduir la possibilitat que es repeteixin. Llegeix més…

Document de posicionament sobre la situació actual de la història clínica compartida (h. c. c.)

Grup d’ètica de la camfic

VERSIÓN EN CASTELLANO

Introducció

La història clínica és una eina que pertany al pacient i que ajuda al professional ja que la informació que recull serveix per a documentar els motius de consulta, les exploracions i tots les elements relatius a la relació clínica. Conèixer la història clínica d’una persona augmenta la precisió diagnòstica i l’adequació terapèutica i, per tant, la seguretat clínica.

La recollida de dades de la història clínica es fa en un entorn de relació professional-pacient, amb l’objectiu de prestar una més bona atenció i en benefici de la persona atesa, que n’és la propietària de les dades que conté.

Actualment, és una eina electrònica i tenim la història clínica, parcialment o totalment, accessible des de gairebé tots els punts d’atenció sanitària.

Aquest accés des dels diferents punts té avantatges per a l’atenció de les persones per la seva facilitat d’accés a les dades clíniques, però aquesta facilitat fa que calgui reforçar les garanties per a la protecció de la intimitat i dels drets de les persones. Llegeix més…

CAMFiC Ethics Group

Introduction
Patients complain more and more that professionals do not pay attention to them, that they look at the computer more than at them. A complaint that reveals a feeling of depersonalization which according to the Dictionary Merriam- Webster means ” to deprive of the sense of personal identity”.
Professionals also complain because they understand that institutions and companies are prompting them to register more and more data, and linking such registration of data to economic incentives. It is necessary to spend a lot of time attending the computer to record everything that is demanded. Twenty years ago, a clinical encounter consisted of an interview of two people in which the professional took some notes in the paper clinical record. Now we can say instead that the clinical act has become a situation where the professional, in addition to doing what he/she did before, it has to attend a screen that asks much more than it returns. We could even think that it can act as a distracting factor, because it is easier to press keys than listen to someone who suffers, or to make a good anamnesis of a common symptom, or a good differential diagnosis, or even a negotiation with the patient to make shared health decisions.

Complaints from one and the other side are supported by scientific studies that say that primary care doctors spend more than half of their daily work time doing tasks on the computer, both in the presence of patients and when they are not visiting patients. What is more worrying, when the doctor-computer-patient relationships are analyzed at the clinical encounters, it is verified that the professional looks more at the computer than at the person. Llegeix més…

Hace unos días el Departament de Salut publicaba la noticia sobre el acceso de las madres y padres a la carpeta de salud de sus hijos. Reproducimos la nota de prensa para situar el tema:

  • Las madres, los padres y los responsables legales de los menores de 16 años podrán entrar en el espacio de salud de sus hijos para consultar la información clínica y hacer gestiones
  • Los jóvenes entre 16 y18 años pueden autorizar a los padres y madres para que accedan

La Meva Salut (LMS) es un espacio digital seguro que permite a la ciudadanía, a través de una identificación digital, acceder a su información personal de salud, hacer consultas y realizar trámites electrónicos de forma segura y confidencial. A partir de hoy se amplían las funcionalidades que ofrece, ya que permite el acceso a madres y padres o responsables legales de menores de 16 años. Otra novedad es que la edad para poder acceder se avanza, pasando de 18 a 16 años.

Para solicitar el acceso a LMS de los menores de 16 años será preciso acudir al centro de atención primaria (CAP) o a los hospitales acreditados para hacer el trámite, presentando la documentación necesaria. En relación con los menores de entre 16 y 18 años será necesario que estos autoricen el acceso

¿Es una buena noticia?

Creemos que los inconvenientes superan las ventajas por diversos motivos que intentaremos exponer de forma clara y diáfana. Llegeix més…

Fa uns dies el Departament de Salut publicava la notícia sobre l’accés de les mares i pares a la carpeta de salut dels seus fills. Reproduïm la nota de premsa per situar el tema:

  • Les mares, els pares i els responsables legals de menors de 16 anys podran entrar a l’espai de salut dels seus fills per consultar la informació clínica i fer-hi gestions
  • Els joves entre 16 i 18 anys poden autoritzar els pares i les mares perquè hi accedeixin

La Meva Salut (LMS) és un espai digital segur que permet a la ciutadania, a través d’una identificació digital, accedir a la seva informació personal de salut, fer consultes i realitzar tràmits electrònics de forma segura i confidencial. A partir d’avui s’amplien les funcionalitats que ofereix, ja que permet l’accés de mares i pares o responsables legals de menys de 16 anys. Una altra de les novetats és que l’edat per poder accedir s’avança, passant dels 18 anys als 16.

  Per demanar l’accés a LMS dels menors de 16 anys caldrà anar al centre d’atenció primària (CAP) o als hospitals acreditats per fer el tràmit, presentant la documentació necessària. Pel que fa als menors d’entre 16 i 18 anys serà necessari que aquests autoritzin l’accés als progenitors o tutors.

 És una bona notícia?

Creiem que els inconvenients superen els avantatges per diversos motius que intentarem exposar de forma clara i diàfana. Llegeix més…

El 9 de mayo de 2018 el pleno del Congreso aprobó tomar en consideración una propuesta de ley para reformar el Código Penal para la regulación de la eutanasia.

El grup d’ètica de la CAMFiC, a instancias de la Junta directiva de la Sociedad, ha elaborado este documento de posicionamiento sobre el derecho de las personas a decidir sobre su final.

El documento no entra en cuestiones que representan otros debates vinculados con el tema como son:

¿Quiénes deben ser los actores que participen y colaboren en un suicidio asistido o eutanasia?

¿Debe considerarse una actividad profesional?

Si es así, ¿cómo se regula el derecho a la objeción?

¿Son precisos cambios en el Código Deontológico?[1]

La posición del grupo

El grupo lo forman personas de pensamientos y sensibilidades diferentes que hace que en algún tema no hay una posición única y así lo asumimos y explicitamos.

Aún así, debemos decir que dentro del grupo es casi unánime la posición favorable a incluir en el orden jurídico la posibilidad de que las personas puedan acabar voluntariamente con su vida (una fórmula puede ser, como en otros países, la despenalización o bien la legalización de la eutanasia y el suicidio asistido). Esta posición mayoritaria basa su razonamiento ético en el derecho de las personas a disponer de su vida de forma autónoma. Llegeix més…

Older Posts »

Categories

%d bloggers like this: