Observacions al model d’informe mèdic proposat al protocol

Què diu el protocol i la llei? [1]

La crisi econòmica que s’ha viscut ha posat al descobert múltiples situacions de pobresa i vulnerabilitat. Una d’aquestes pobreses és l’anomenada pobresa energètica. Existeixen algunes aproximacions per definir-la que tenen com a element comú la vulnerabilitat, és a dir, no poder arribar a un consum energètic mínim adequat per garantir les necessitats bàsiques (mantenir la temperatura de la llar adequada, utilitzar l’aigua calenta per a la higiene, poder cuinar de forma correcta, etc.).

A part de les persones que pateixen pobresa energètica, hi ha un grup que, independentment de si estan o no en aquesta situació, necessiten el subministrament elèctric de forma contínua per viure o per no empitjorar la seva salut. Aquestes persones es troben en situació de “dependència energètica relacionada amb la salut”. Tot i no haver-hi una definició establerta, és una necessitat que afecta el manteniment de la vida de les persones en aquesta situació i, per aquest motiu, volem donar resposta en aquest document. La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, en relació amb la suspensió del subministrament estableix, com a subministraments essencials, i per tant, aquells que no poden ser suspesos d’acord amb aquesta Llei, “els subministraments d’àmbit domèstic en els quals existeixi constància documental formalitzada per personal mèdic que el subministrament d’energia elèctrica és imprescindible per a l’alimentació d’un equip mèdic que resulti indispensable per mantenir amb vida una persona, en el seu habitatge habitual”.[2]

Més recentment, aquesta Llei ha estat desenvolupada a Catalunya mitjançant la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En el seu article 5.13, es demana “que es prenguin mesures de protecció” en les llars en què, malgrat que la unitat familiar no compleixi els requisits de pobresa energètica, “hi visqui alguna persona afectada per dependència energètica, com en el cas de les persones que per a sobreviure necessiten màquines assistides”.[3] Llegeix més…

Anuncis

ITEM_11098_FORM_7767

Inscriu-t’hi!

Llegeix el document!    Català                Castellà

Mira el programa!

Un cop acabat el nou document del grup d’ètica de la CAMFiC “Reflexions sobre errors i esdeveniments adversos. Ètica del reconeixement, la reparació i la prevenció”  semblava del tot oportú dedicar la jornada anual del grup a presentar-lo i debatre al voltant d’un tema que costa abordar, els errors i esdeveniments adversos que fem en la nostra tasca. Ni la societat ni nosaltres tenim una cultura consolidada de detectar-los i reconèixer-los i es tendeix sovint a evitar parlar-ne o simplificar-ho buscant un culpable que tranquil·litzi a la resta. Calia encarar-ho des d’una perspectiva ètica i veure què podem fer i com per a millorar en la gestió dels errors i esdeveniments adversos. Llegeix més…

Nou document del grup d’ètica  Document en català    Documento en castellano

Transcrivim la introducció que permet conèixer què pretenem amb aquest document i us animem a llegir-lo i compartir-lo.

La finalitat d’aquest document és reflexionar, des de la perspectiva ètica, sobre aspectes de la seguretat dels pacients i els esdeveniments adversos en atenció primària, sempre que aquests últims no siguin fruit d’una conducta negligent, sinó de la fal·libilitat humana i dels aspectes estructurals del sistema en què treballem. L’objectiu és promoure l’acceptació que els esdeveniments adversos es donen i impulsar una reflexió sobre la necessitat d’assumir-ne la responsabilitat, estimular la seva comunicació i reparació, l’anàlisi dels factors que hi poden haver influït i l’elaboració de mecanismes per reduir la possibilitat que es repeteixin. Llegeix més…

Document de posicionament sobre la situació actual de la història clínica compartida (h. c. c.)

Grup d’ètica de la camfic

VERSIÓN EN CASTELLANO

Introducció

La història clínica és una eina que pertany al pacient i que ajuda al professional ja que la informació que recull serveix per a documentar els motius de consulta, les exploracions i tots les elements relatius a la relació clínica. Conèixer la història clínica d’una persona augmenta la precisió diagnòstica i l’adequació terapèutica i, per tant, la seguretat clínica.

La recollida de dades de la història clínica es fa en un entorn de relació professional-pacient, amb l’objectiu de prestar una més bona atenció i en benefici de la persona atesa, que n’és la propietària de les dades que conté.

Actualment, és una eina electrònica i tenim la història clínica, parcialment o totalment, accessible des de gairebé tots els punts d’atenció sanitària.

Aquest accés des dels diferents punts té avantatges per a l’atenció de les persones per la seva facilitat d’accés a les dades clíniques, però aquesta facilitat fa que calgui reforçar les garanties per a la protecció de la intimitat i dels drets de les persones. Llegeix més…

CAMFiC Ethics Group

Introduction
Patients complain more and more that professionals do not pay attention to them, that they look at the computer more than at them. A complaint that reveals a feeling of depersonalization which according to the Dictionary Merriam- Webster means ” to deprive of the sense of personal identity”.
Professionals also complain because they understand that institutions and companies are prompting them to register more and more data, and linking such registration of data to economic incentives. It is necessary to spend a lot of time attending the computer to record everything that is demanded. Twenty years ago, a clinical encounter consisted of an interview of two people in which the professional took some notes in the paper clinical record. Now we can say instead that the clinical act has become a situation where the professional, in addition to doing what he/she did before, it has to attend a screen that asks much more than it returns. We could even think that it can act as a distracting factor, because it is easier to press keys than listen to someone who suffers, or to make a good anamnesis of a common symptom, or a good differential diagnosis, or even a negotiation with the patient to make shared health decisions.

Complaints from one and the other side are supported by scientific studies that say that primary care doctors spend more than half of their daily work time doing tasks on the computer, both in the presence of patients and when they are not visiting patients. What is more worrying, when the doctor-computer-patient relationships are analyzed at the clinical encounters, it is verified that the professional looks more at the computer than at the person. Llegeix més…

Hace unos días el Departament de Salut publicaba la noticia sobre el acceso de las madres y padres a la carpeta de salud de sus hijos. Reproducimos la nota de prensa para situar el tema:

  • Las madres, los padres y los responsables legales de los menores de 16 años podrán entrar en el espacio de salud de sus hijos para consultar la información clínica y hacer gestiones
  • Los jóvenes entre 16 y18 años pueden autorizar a los padres y madres para que accedan

La Meva Salut (LMS) es un espacio digital seguro que permite a la ciudadanía, a través de una identificación digital, acceder a su información personal de salud, hacer consultas y realizar trámites electrónicos de forma segura y confidencial. A partir de hoy se amplían las funcionalidades que ofrece, ya que permite el acceso a madres y padres o responsables legales de menores de 16 años. Otra novedad es que la edad para poder acceder se avanza, pasando de 18 a 16 años.

Para solicitar el acceso a LMS de los menores de 16 años será preciso acudir al centro de atención primaria (CAP) o a los hospitales acreditados para hacer el trámite, presentando la documentación necesaria. En relación con los menores de entre 16 y 18 años será necesario que estos autoricen el acceso

¿Es una buena noticia?

Creemos que los inconvenientes superan las ventajas por diversos motivos que intentaremos exponer de forma clara y diáfana. Llegeix més…

Fa uns dies el Departament de Salut publicava la notícia sobre l’accés de les mares i pares a la carpeta de salut dels seus fills. Reproduïm la nota de premsa per situar el tema:

  • Les mares, els pares i els responsables legals de menors de 16 anys podran entrar a l’espai de salut dels seus fills per consultar la informació clínica i fer-hi gestions
  • Els joves entre 16 i 18 anys poden autoritzar els pares i les mares perquè hi accedeixin

La Meva Salut (LMS) és un espai digital segur que permet a la ciutadania, a través d’una identificació digital, accedir a la seva informació personal de salut, fer consultes i realitzar tràmits electrònics de forma segura i confidencial. A partir d’avui s’amplien les funcionalitats que ofereix, ja que permet l’accés de mares i pares o responsables legals de menys de 16 anys. Una altra de les novetats és que l’edat per poder accedir s’avança, passant dels 18 anys als 16.

  Per demanar l’accés a LMS dels menors de 16 anys caldrà anar al centre d’atenció primària (CAP) o als hospitals acreditats per fer el tràmit, presentant la documentació necessària. Pel que fa als menors d’entre 16 i 18 anys serà necessari que aquests autoritzin l’accés als progenitors o tutors.

 És una bona notícia?

Creiem que els inconvenients superen els avantatges per diversos motius que intentarem exposar de forma clara i diàfana. Llegeix més…

El 9 de mayo de 2018 el pleno del Congreso aprobó tomar en consideración una propuesta de ley para reformar el Código Penal para la regulación de la eutanasia.

El grup d’ètica de la CAMFiC, a instancias de la Junta directiva de la Sociedad, ha elaborado este documento de posicionamiento sobre el derecho de las personas a decidir sobre su final.

El documento no entra en cuestiones que representan otros debates vinculados con el tema como son:

¿Quiénes deben ser los actores que participen y colaboren en un suicidio asistido o eutanasia?

¿Debe considerarse una actividad profesional?

Si es así, ¿cómo se regula el derecho a la objeción?

¿Son precisos cambios en el Código Deontológico?[1]

La posición del grupo

El grupo lo forman personas de pensamientos y sensibilidades diferentes que hace que en algún tema no hay una posición única y así lo asumimos y explicitamos.

Aún así, debemos decir que dentro del grupo es casi unánime la posición favorable a incluir en el orden jurídico la posibilidad de que las personas puedan acabar voluntariamente con su vida (una fórmula puede ser, como en otros países, la despenalización o bien la legalización de la eutanasia y el suicidio asistido). Esta posición mayoritaria basa su razonamiento ético en el derecho de las personas a disponer de su vida de forma autónoma. Llegeix més…

l’eutanàsia

El 9 de maig de 2018  el ple del Congrés va aprovar prendre en consideració una proposta de llei per a reformar el Codi Penal per a la regulació de l’eutanàsia.

El grup d’ètica de  la CAMFiC, a instàncies de la Junta directiva de la Societat, ha elaborat aquest document de posicionament sobre el dret a les persones a decidir sobre el seu final.

El document no entra en qüestions que representen altres debats vinculats amb el tema com són:

Quins han de ser els actors que participin i col·laborin en un suïcidi assistit o eutanàsia?

Ha de considerar-se una activitat professional?

Si és així, com es regula el dret d’objecció?

Calen canvis en el Codi Deontològic?[1]

La posició del grup

El grup el formen persones de pensaments i sensibilitats diferents que fa que en algun tema no hi hagi una posició única i així ho assumim i explicitem.

Tot i això, cal dir que dins del grup és gairebé unànime la posició favorable a encabir a l’ordenament jurídic la possibilitat que les persones puguin acabar voluntàriament amb la seva vida (una fórmula pot ser, com en altres països, la despenalització o bé la legalització de l’eutanàsia i el suïcidi assistit). Aquesta posició majoritària basa el seu raonament ètic en el dret de les persones a disposar de la seva vida de forma autònoma. Llegeix més…

Grupo de Ética de la CAMFiC

Introducción

Cada vez más los pacientes se quejan de que los profesionales no los miran, que miran más al ordenador que a ellos. Una queja que hace entrever un sentimiento de trato despersonalizado que según el Diccionario de la Real Academia Española significa “Quitar carácter personal a un hecho, asunto o relación” [1].

Los profesionales también se quejan porque entienden que las instituciones y empresas les están pidiendo, y ligando a incentivos económicos, que registren. Y para registrar todo lo que se les “pide” hay que estar mucho tiempo atendiendo al ordenador. Hace sólo 20 años el acto clínico consistía en una entrevista de dos personas donde una de ellas, el profesional, tomaba algunas notas en la historia de papel. Ahora podemos afirmar en cambio que el acto clínico se ha convertido en una situación donde el profesional, además de hacer lo que hacía antes, tiene que atender a una pantalla que le pide mucho más de lo que le da. Y podríamos incluso pensar que puede actuar como factor distractor, es más sencillo pulsar teclas que escuchar a alguien que sufre, o hacer una buena anamnesis de un síntoma común, o un buen diagnóstico diferencial para evitar que nada se escape, o incluso una negociación con el paciente para tomar decisiones compartidas para su salud.

Las quejas de unos y otros están avaladas por estudios científicos que dicen que los médicos de atención primaria pasan más de la mitad de su tiempo de trabajo diario haciendo tareas en el ordenador, tanto en presencia de los pacientes como cuando no están visitando pacientes. Y lo que es más preocupante, cuando se analizan visitas y la relación médico-ordenador-paciente se comprueba que el profesional mira más tiempo al ordenador que a la persona. Llegeix més…

Older Posts »

Categories

%d bloggers like this: