Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Març 26, 2020

Dilemas éticos del COVID-19

Grupo de ética de camfic                                     Acceso al documento completo

Dada la situación de crisis sanitaria actual, nos planteamos desde el grupo de ética algunos dilemas que nos pueden surgir.

Debemos hacer un análisis desde los aspectos más pequeños de las personas hasta los más grandes y estructurales. Elaborar unos protocolos éticos en ética aplicada, como un análisis en ética crítica.

 Prevención:

La ética detrás de las medidas de contención de la pandemia.

En primer lugar, debemos realizar una evaluación respecto a los derechos humanos.  De acuerdo con los Principios de Siracusa, las intervenciones que interfieren con la declaración de los derechos humanos deben de estar de acuerdo con la ley .1

¿Qué derechos individuales y colectivos estamos dispuestos a sacrificar, en una situación que potencialmente nos afecta a todos y que nos requieren a todos para salir? ¿Qué valores estamos dispuestos a sacrificar? Debemos mitigar los riesgos que hay ante los derechos de privacidad y autonomía de las intervenciones de Salud Pública.

Requiere una reflexión sobre si las medidas que se están proponiendo son equitativas, afecta igual a toda la sociedad el confinamiento. Llegeix més…

Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Març 19, 2020

Dilemes ètics al voltant del COVID-19

Grup d’ètica de la camfic                         Accés al document sencer

Donada la situació de crisis sanitària actual, ens plantegem des del grup d’ètica alguns dilemes que puguin sorgir.

Cal fer una anàlisi des dels aspectes més petits de les persones  fins als més grans i estructurals. Elaborar uns protocols ètics en ètica aplicada, com també una anàlisi d’ètica crítica.

 Prevenció:

L’ètica darrere de les mesures de contenció de la pandèmia del coronavirus.

En primer lloc s’ha d’avaluar respecte als drets humans. D’acord amb els Principis de Siracusa, les intervencions que interfereixen amb la declaració de drets humans han d’estar d’acord amb la llei.1

Quins drets individuals i col·lectius estem disposats a sacrificar, en una situació que potencialment ens afecta a tots i que ens requereix a tots per a sortir-nos-en. I quins valors estem disposats també a sacrificar? Cal mitigar els riscos que hi ha enfront dels drets de privacitat i autonomia des de les intervencions de Salut Pública.

Requereix una reflexió sobre si les mesures que s’estan proposant són equitatives, afecta igual a tota la societat el confinament. Llegeix més…

Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Març 12, 2020

Ètica i llistes d’espera

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Les llistes d’espera per a proves complementàries, per primeres visites o per cirurgia en els hospitals han estat una constant del nostre sistema sanitari públic. Si bé és cert que certa espera és raonable en un sistema públic (perquè ha de prioritzar no el primer que arriba o qui més paga, sinó qui més ho necessita), no és menys cert que el temps d’espera és, sovint, fora de mesura i provoca inseguretat i angoixa innecessàries. La solució que sempre s’ha donat a les llistes d’espera dels hospitals ha estat posar-hi més recursos; aquesta mena de solució s’ha mostrat sempre ineficient: es torna a assolir la mateixa (o pitjor) espera. Bona part de la llista d’espera es produeix per ineficiències dels propis hospitals:

  • Realització de segones visites (o proves) innecessàries, que creen espera per a primeres visites (o proves) necessàries.
  • Poc interès dels propis professionals per ser accessibles degut a conflictes d’interessos amb l’exercici privat[i]
  • Priorització d’altres tasques (recerca, congressos, dedicació a una determinada patologia…) per sobre de l’accessibilitat a l’atenció

Però la pròpia APS també hi influeix per diversos motius, com per exemple:

  • Manca d’accés accés a determinades proves complementàries
  • Professionals que rebutgen atendre certs problemes de salut
  • Pressió dels ciutadans per a ser valorats per un “especialista” (manca de força moral per aplicar l’ètica del “no”, o del “no cal”)

Llegeix més…

Cal revisar-les per assolir-ne la independència total

Document en català

Documento en castellano

Descripció del problema

Recentment  la premsa digital  s’ha fet ressò d’articles publicats al British Medical Journal (BMJ) on s’exposen diverses qüestions que reforcen el posicionament d’un sector de la professió que  reclama la independència total de la indústria. Demostren que la simple declaració de conflictes d’interès no serveix per evitar la contaminació dels professionals i/o societats.

Sovint sorgeixen notícies que fan que hàgim de dubtar de la seriositat dels treballs quan és la indústria qui els lidera.

També hem conegut el posicionament de la Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria (SEMERGEN) sobre les relacions amb la IF,  on diuen en la nota de presentació a la web: La relación entre médicos de Familia y la industria farmacéutica no solo es inevitable, sino que resulta deseable e imprescindible para facilitar y optimizar la formación médica y la investigación clínica. Sin embargo, esta vinculación debe asentarse en unos principios claros, bien definidos, compartidos y conocidos por todos los agentes de salud.

Tot i que en el document insisteix a fer públics de forma transparent els diners rebuts de la IF, ens preocupa que, en un moment que se sumen veus contra aquesta relació, sorgeixin documents que normalitzen una situació que s’ha demostrat que influeix negativament en una bona praxi.

El grup d’ètica ja va publicar l’any 2002 un document sobre les relacions individuals amb la IF i l’any 2005 un altre sobre les relacions de la societat catalana de medicina familiar i comunitària amb la IF. En aquells documents ja es citava bibliografia extensa sobre els riscos de les interaccions entre la IF i els professionals sanitaris. Llegeix més…

Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Desembre 23, 2019

L’ètica de les paraules: Infants, no MENAS

“Tienes que entenderlo, nadie pone a su hijo en un barco salvo que el agua sea más segura que la tierra”

Warsan Shire, poetisa anglo-somalí

Les paraules no són neutres, tenen significats i aquests poden ser beneficents i millorar la societat en què vivim, o fer mal i ser maleficents.

És el cas de la paraula MENA, acrònim de “menors no acompanyats”, que fins i tot ha estat proposat per entrar a formar part del diccionari normatiu català com a neologisme de l’any 2019, per l’Institut d’Estudis Català (IEC) i la Universitat Pompeu Fabra. Proposta que ha estat retirada davant l’allau de crítiques socials, de les entitats que donen suport als nens migrants i del mateix Govern de la Generalitat.

 

Qui són els menors no acompanyats?

Són menors migrants que estan sols, sense família i en un país que els és estrany.  Cal recordar i tenir presents que són infants, com ens diu repetidament UNICEF-España en una recent campanya. No són MENAS. Són nens i nenes, fràgils i vulnerables, que han passat per situacions molt dures: la decisió de marxar i abandonar la família i tot el que els és familiar, el viatge, la gana, la set, els maltractaments i abusos, etc.  Infants sotmesos a uns condicionants socials que sense cap dubte tenen i tindran repercussions en la seva salut.

Són nens i nenes que necessiten protecció i que han de ser atesos seguint la Convenció dels drets del Nen.

Quan arriben a Catalunya se’ls col·loca en centres d’acollida d’urgències i se’ls determina l’edat. Si són menors, se’ls tutela i si, segons les proves d’edat, es determina que tenen més de 18 anys se’ls expulsa dels centres. Dels menors, el 90% estan institucionalitzats i tutelats per la Generalitat i el 10% en famílies d’acollida. Quan compleixen els 18 anys són extutelats i se’ls expulsa del centre o del recurs on estaven.

Llegeix més…

Observacions al model d’informe mèdic proposat al protocol

Què diu el protocol i la llei? [1]

La crisi econòmica que s’ha viscut ha posat al descobert múltiples situacions de pobresa i vulnerabilitat. Una d’aquestes pobreses és l’anomenada pobresa energètica. Existeixen algunes aproximacions per definir-la que tenen com a element comú la vulnerabilitat, és a dir, no poder arribar a un consum energètic mínim adequat per garantir les necessitats bàsiques (mantenir la temperatura de la llar adequada, utilitzar l’aigua calenta per a la higiene, poder cuinar de forma correcta, etc.).

A part de les persones que pateixen pobresa energètica, hi ha un grup que, independentment de si estan o no en aquesta situació, necessiten el subministrament elèctric de forma contínua per viure o per no empitjorar la seva salut. Aquestes persones es troben en situació de “dependència energètica relacionada amb la salut”. Tot i no haver-hi una definició establerta, és una necessitat que afecta el manteniment de la vida de les persones en aquesta situació i, per aquest motiu, volem donar resposta en aquest document. La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, en relació amb la suspensió del subministrament estableix, com a subministraments essencials, i per tant, aquells que no poden ser suspesos d’acord amb aquesta Llei, “els subministraments d’àmbit domèstic en els quals existeixi constància documental formalitzada per personal mèdic que el subministrament d’energia elèctrica és imprescindible per a l’alimentació d’un equip mèdic que resulti indispensable per mantenir amb vida una persona, en el seu habitatge habitual”.[2]

Més recentment, aquesta Llei ha estat desenvolupada a Catalunya mitjançant la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En el seu article 5.13, es demana “que es prenguin mesures de protecció” en les llars en què, malgrat que la unitat familiar no compleixi els requisits de pobresa energètica, “hi visqui alguna persona afectada per dependència energètica, com en el cas de les persones que per a sobreviure necessiten màquines assistides”.[3] Llegeix més…

ITEM_11098_FORM_7767

Inscriu-t’hi!

Llegeix el document!    Català                Castellà

Mira el programa!

Un cop acabat el nou document del grup d’ètica de la CAMFiC “Reflexions sobre errors i esdeveniments adversos. Ètica del reconeixement, la reparació i la prevenció”  semblava del tot oportú dedicar la jornada anual del grup a presentar-lo i debatre al voltant d’un tema que costa abordar, els errors i esdeveniments adversos que fem en la nostra tasca. Ni la societat ni nosaltres tenim una cultura consolidada de detectar-los i reconèixer-los i es tendeix sovint a evitar parlar-ne o simplificar-ho buscant un culpable que tranquil·litzi a la resta. Calia encarar-ho des d’una perspectiva ètica i veure què podem fer i com per a millorar en la gestió dels errors i esdeveniments adversos. Llegeix més…

Nou document del grup d’ètica  Document en català    Documento en castellano

Transcrivim la introducció que permet conèixer què pretenem amb aquest document i us animem a llegir-lo i compartir-lo.

La finalitat d’aquest document és reflexionar, des de la perspectiva ètica, sobre aspectes de la seguretat dels pacients i els esdeveniments adversos en atenció primària, sempre que aquests últims no siguin fruit d’una conducta negligent, sinó de la fal·libilitat humana i dels aspectes estructurals del sistema en què treballem. L’objectiu és promoure l’acceptació que els esdeveniments adversos es donen i impulsar una reflexió sobre la necessitat d’assumir-ne la responsabilitat, estimular la seva comunicació i reparació, l’anàlisi dels factors que hi poden haver influït i l’elaboració de mecanismes per reduir la possibilitat que es repeteixin. Llegeix més…

Document de posicionament sobre la situació actual de la història clínica compartida (h. c. c.)

Grup d’ètica de la camfic

VERSIÓN EN CASTELLANO

Introducció

La història clínica és una eina que pertany al pacient i que ajuda al professional ja que la informació que recull serveix per a documentar els motius de consulta, les exploracions i tots les elements relatius a la relació clínica. Conèixer la història clínica d’una persona augmenta la precisió diagnòstica i l’adequació terapèutica i, per tant, la seguretat clínica.

La recollida de dades de la història clínica es fa en un entorn de relació professional-pacient, amb l’objectiu de prestar una més bona atenció i en benefici de la persona atesa, que n’és la propietària de les dades que conté.

Actualment, és una eina electrònica i tenim la història clínica, parcialment o totalment, accessible des de gairebé tots els punts d’atenció sanitària.

Aquest accés des dels diferents punts té avantatges per a l’atenció de les persones per la seva facilitat d’accés a les dades clíniques, però aquesta facilitat fa que calgui reforçar les garanties per a la protecció de la intimitat i dels drets de les persones. Llegeix més…

CAMFiC Ethics Group

Introduction
Patients complain more and more that professionals do not pay attention to them, that they look at the computer more than at them. A complaint that reveals a feeling of depersonalization which according to the Dictionary Merriam- Webster means ” to deprive of the sense of personal identity”.
Professionals also complain because they understand that institutions and companies are prompting them to register more and more data, and linking such registration of data to economic incentives. It is necessary to spend a lot of time attending the computer to record everything that is demanded. Twenty years ago, a clinical encounter consisted of an interview of two people in which the professional took some notes in the paper clinical record. Now we can say instead that the clinical act has become a situation where the professional, in addition to doing what he/she did before, it has to attend a screen that asks much more than it returns. We could even think that it can act as a distracting factor, because it is easier to press keys than listen to someone who suffers, or to make a good anamnesis of a common symptom, or a good differential diagnosis, or even a negotiation with the patient to make shared health decisions.

Complaints from one and the other side are supported by scientific studies that say that primary care doctors spend more than half of their daily work time doing tasks on the computer, both in the presence of patients and when they are not visiting patients. What is more worrying, when the doctor-computer-patient relationships are analyzed at the clinical encounters, it is verified that the professional looks more at the computer than at the person. Llegeix més…

Older Posts »

Categories

%d bloggers like this: