Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Juny 17, 2020

No perdem la confiança de la comunitat

Preservem els valors i dimensions de l’atenció primària

documento en castellano (pdf)

document en català (pdf))

La pandèmia de la COVID 19 ha fet evidents dues característiques de la vida humana: la incertesa i la vulnerabilitat; la vida és incerta i el nostre coneixement sobre moltes variables d’una malaltia que és nova és encara molt escàs.

La COVID ha fet que les persones del món sanitari ens adonéssim que  treballem amb un risc real d’emmalaltir i morir superior que en altres professions.

Aquesta situació ha fet que la por en alguns moments s’hagi convertit en pànic, tant en la població com en el món  polític i sanitari. I el pànic paralitza la capacitat de pensar de forma assenyada.

En aquests mesos de pandèmia, la por i la percepció per part de la població del desbordament dels centres sanitaris han fet reduir les consultes per motius menors. Alguns companys, directius i gestors del món sanitari han interpretat, creiem que de forma precipitada, que la societat havia entès que estava medicalitzant situacions que no caldria.

Aquesta lectura pot generar frustracions. Els canvis en les expectatives no es fan en unes setmanes sinó amb un procés molt més llarg d’interacció entre el sistema sanitari i la població.

I cal recordar que els professionals som en part responsables de la medicalització de la societat i, per tant, formem part del problema i de la solució.

Un altre element que cal tenir en compte és que la millora de les dades de morbimortalitat de la COVID han fet disminuir la por de moltes persones més de pressa que al personal sanitari. I, ara, per a molta gent, ja estem com estàvem a primers d’any amb les mateixes necessitats i problemes, als quals s’hi han afegit nous problemes de salut, alguns greus, que les persones havien posposat.

Malgrat totes les dificultats, l’epidèmia ens ha ensenyat a potenciar recursos que ja fèiem servir però que ara  tindran un paper més rellevant  que no tenien. També hem après que fèiem algunes activitats mancades de valor i que caldrà repensar si s’han de continuar fent.

La “normalització” de la convivència amb el virus i l’augment de capacitat diagnòstica de la malaltia a l’atenció primària han de fer que, progressivament, es normalitzi l’atenció sanitària.

Per tant, ara és hora de fer una reflexió ètica sobre com ens organitzem per mantenir la confiança de les persones en els seus professionals de capçalera i per preservar els valors que són l’essència de l’atenció primària.

Algunes idees ja quedaven reflectides en una entrada anterior,  però hi hem afegit nous elements que la completen.

Els valors de l’atenció primària

Una primera consideració és tenir clar quin és el nostre únic objectiu: atendre les persones en els temes relacionats amb la salut, tant quan els problemes es poden resoldre com  quan necessiten acompanyament i cures, i durant tota la seva vida.

Tots els sistemes organitzatius, protocols i altres eines que puguem tenir, crear o pensar han de ser per aconseguir que aquesta atenció sigui feta amb les millors condicions possibles.

I aquesta atenció pot fer-se al centre de salut, al carrer, al domicili i també pot fer-se de forma no presencial.

I per dur a terme aquesta atenció convé tenir presents els valors en què es fonamenta la nostra feina, amb un element afegit especialment important en aquests moments d’incertesa com és la serenitat, necessària sempre però molt més ara per transmetre calma.

Longitudinalitat

L’atenció seguida pels mateixos/es professionals, tant si és presencial com telemàtica, és fonamental per a reforçar la confiança i el lligam professional – pacient. A més, en partir d’un coneixement més profund de la persona que s’atén, facilita i simplifica l’atenció i  augmenta la seguretat de la persona.

Accessibilitat

Per a facilitar la longitudinalitat, s’ha de garantir l’accessibilitat, i també, quan no és possible que l’assistència sigui realitzada pel “seu/seva” professional. Les barreres a l’accés generen sovint més consultes i malestar i insatisfacció entre la població. Cal tenir clar que l’accés a una visita presencial no és un privilegi atorgat per nosaltres, sinó un dret que cal gestionar amb el pacient per veure quina és la millor manera de valorar un problema, pensant tant en problemes físics com en la necessitat d’un acompanyament proper en situacions que requereixen més proximitat emocional.

Proximitat

Els equips d’atenció de primària són els recursos més propers a la població i així ho han de sentir i notar les persones que atenem. Si el telèfon o els recursos telemàtics generen percepció de fredor o llunyania a mig  termini afectarà la confiança i el vincle professional-pacient.

Equitat

Cal garantir l’equitat i estar molt atents a que les persones amb poca possibilitat o capacitat d’usar les noves tecnologies no quedin desateses. Convé ser conscients que les persones amb menys recursos han patit i patiran més les conseqüències de l’epidèmia i cal assegurar que no pateixin una discriminació afegida per les dificultats d’accés als recursos.

Lleialtat i honradesa

Hem de proposar a les persones aquelles opcions que creiem millors explicant les limitacions de coneixement disponible, evitant certeses quan no hi són, especialment en tot allò relacionat amb la COVID, on les bases de coneixement són molt limitades encara.

Cal tenir honestedat i claredat a l’hora d’explicar quina és la situació en cada moment. Més en una malaltia tant present als mitjans, que les persones poden ser bombardejades de notícies falses.

Prudència

És un dels valors bàsics de l’atenció i cal un esforç suplementari per explicar les incerteses i la manca d’utilitat de molts dels tests que es promocionen al voltant de la COVID tant per la incertesa de la interpretació dels resultats com per la seva utilitat des de la perspectiva clínica i epidemiològica.

Vinculat a la prudència hi ha la seguretat, en les dues dimensions: protegir les persones de tractaments i/o actuacions amb més riscos que beneficis i reduir el risc de contagi pel SARS-CoV-2 que afecta tant a la població com al personal que l’atén.

Assumint que el risc zero no existeix cal organitzar i protegir els treballadors i les persones ateses per a reduir el màxim el risc de contagi.

Però, al mateix temps, cal garantir el dret a l’atenció de les persones en totes les situacions (consulta, domicili, carrer) i buscar la manera que faciliti que la resta de valors comentats siguin potenciats al màxim. El risc de contagi, que cal minimitzar, no pot servir per justificar la no atenció, també presencial, de les persones en cap cas.

Respecte

El respecte és el fil que condueix la nostra relació assistencial amb la gent.

Vol dir garantir l’atenció respectant la seva intimitat i confidencialitat, intentant reduir els riscos, també quan l’atenció es fa per mitjans telemàtics, on cal extremar les mesures per evitar posar en risc les dades del pacient.

I el respecte comporta recordar que el pacient té autonomia per a decidir i nosaltres hem de respectar-la, amb l’excepció a fer-li notar en el cas que tingui una infecció activa, tant si és pel SARS- Co2 com per qualsevol altre agent transmissible que ha d’assumir mesures per a protegir a la resta de persones.

Amb tots aquests elements cal aconseguir que la normalitat sigui la norma en tots els centres d’atenció primària per a tota la població.  Cal recuperar dimensions especialment afectades durant la pandèmia, com ara la atenció longitudinal per els/les professionals referents de cada persona, i les visites presencials quan, a través del diàleg,  professionals i les persones la considerin  la millor opció.

Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Mai 25, 2020

Ètica en temps del còlera

                                                             documento en castellano (pdf)

                                                             document en català (pdf)

Tal com diu Iona Heath[1], al món ric no estàvem acostumades a això, miràvem i no veiem el que passava al països pobres on les epidèmies son recurrents (epidèmia de fam, Ebola, etc…), però l’arribada d’aquesta pandèmia ha posat sobre nosaltres de forma descarnada la vulnerabilitat humana i la mort, quan pensàvem que fins i tot la podríem vèncer.

En el món sanitari i en atenció primària, tot i estar familiaritzats amb la malaltia i la mort, també ens ha agafat per sorpresa. I per atendre i fer front a aquesta sorpresa, que ens qüestiona més que mai com a sanadores, hem hagut de fer moltes pràctiques diferents i noves. L’epidèmia, ha comportat prendre mesures extraordinàries en els centres, en els domicilis i en les residències i amb la relació assistencial i tot això ha generat una sobrecàrrega física i psicològica per a tothom.

I s’ha abordat la situació amb gran generositat i amb una bona voluntat sovint per sobre de l’exigible.

Tot i que hem  intentat ser  prudents i respectuosos amb els pacients, en un moment en què era necessari actuar i que era difícil aturar-se per fer la necessària i permanent reflexió ètica, pensem que hem pogut posar en risc, en alguns moments, aspectes fonamentals dels valors de les persones en la relació assistencial.

Al grup d’ètica creiem que ara, amb una situació de certa calma, és moment de pensar i repassar les actuacions que hem fet, reconèixer des d’on les hem fetes i reflexionar-les. I pensem també que els temes ètics que la pandèmia ha posat més en qüestió i risc són:  l’autonomia,  la intimitat i la confidencialitat. Llegeix més…

Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Mai 1, 2020

Sobre el confinament focalitzat i l’acreditació d’immunitat

                                                     Documento en castellano (pdf)

                                                     Document en català (pdf)

De cara a la sortida del confinament van sorgint algunes propostes com són el confinament focalitzat i el carnet d’immunitat, prenent com a model el que s’ha fet a la Xina, un règim polític autoritari. A Wuhan el 8 d’abril es va iniciar un desconfinament basat en la targeta verda”, que certifica que la persona està lliure de malaltia i pot circular sense restriccions. El passat 6 d’abril el govern espanyol va aprovar una llei que li permetia geolocalitzar tots els ciutadans espanyols.  La Junta de Castilla y León anunciava el passat 7 d’abril un carnet d’immunitat on a través d’una aplicació la persona pogués justificar el seu estat immunitari “i poder-la presentar on se li pugui requerir”. La idea al nostre entorn l’ha popularitzat el doctor Oriol Mitjà, que ha presentat un document d’estratègia pel desconfinament a Catalunya on una de les eines és l’acreditació immunitària també anomenat passaport serològic. Llegeix més…

Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Març 26, 2020

Dilemas éticos del COVID-19

Grupo de ética de camfic                                     Acceso al documento completo

Dada la situación de crisis sanitaria actual, nos planteamos desde el grupo de ética algunos dilemas que nos pueden surgir.

Debemos hacer un análisis desde los aspectos más pequeños de las personas hasta los más grandes y estructurales. Elaborar unos protocolos éticos en ética aplicada, como un análisis en ética crítica.

 Prevención:

La ética detrás de las medidas de contención de la pandemia.

En primer lugar, debemos realizar una evaluación respecto a los derechos humanos.  De acuerdo con los Principios de Siracusa, las intervenciones que interfieren con la declaración de los derechos humanos deben de estar de acuerdo con la ley .1

¿Qué derechos individuales y colectivos estamos dispuestos a sacrificar, en una situación que potencialmente nos afecta a todos y que nos requieren a todos para salir? ¿Qué valores estamos dispuestos a sacrificar? Debemos mitigar los riesgos que hay ante los derechos de privacidad y autonomía de las intervenciones de Salud Pública.

Requiere una reflexión sobre si las medidas que se están proponiendo son equitativas, afecta igual a toda la sociedad el confinamiento. Llegeix més…

Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Març 19, 2020

Dilemes ètics al voltant del COVID-19

Grup d’ètica de la camfic                         Accés al document sencer

Donada la situació de crisis sanitària actual, ens plantegem des del grup d’ètica alguns dilemes que puguin sorgir.

Cal fer una anàlisi des dels aspectes més petits de les persones  fins als més grans i estructurals. Elaborar uns protocols ètics en ètica aplicada, com també una anàlisi d’ètica crítica.

 Prevenció:

L’ètica darrere de les mesures de contenció de la pandèmia del coronavirus.

En primer lloc s’ha d’avaluar respecte als drets humans. D’acord amb els Principis de Siracusa, les intervencions que interfereixen amb la declaració de drets humans han d’estar d’acord amb la llei.1

Quins drets individuals i col·lectius estem disposats a sacrificar, en una situació que potencialment ens afecta a tots i que ens requereix a tots per a sortir-nos-en. I quins valors estem disposats també a sacrificar? Cal mitigar els riscos que hi ha enfront dels drets de privacitat i autonomia des de les intervencions de Salut Pública.

Requereix una reflexió sobre si les mesures que s’estan proposant són equitatives, afecta igual a tota la societat el confinament. Llegeix més…

Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Març 12, 2020

Ètica i llistes d’espera

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

Les llistes d’espera per a proves complementàries, per primeres visites o per cirurgia en els hospitals han estat una constant del nostre sistema sanitari públic. Si bé és cert que certa espera és raonable en un sistema públic (perquè ha de prioritzar no el primer que arriba o qui més paga, sinó qui més ho necessita), no és menys cert que el temps d’espera és, sovint, fora de mesura i provoca inseguretat i angoixa innecessàries. La solució que sempre s’ha donat a les llistes d’espera dels hospitals ha estat posar-hi més recursos; aquesta mena de solució s’ha mostrat sempre ineficient: es torna a assolir la mateixa (o pitjor) espera. Bona part de la llista d’espera es produeix per ineficiències dels propis hospitals:

  • Realització de segones visites (o proves) innecessàries, que creen espera per a primeres visites (o proves) necessàries.
  • Poc interès dels propis professionals per ser accessibles degut a conflictes d’interessos amb l’exercici privat[i]
  • Priorització d’altres tasques (recerca, congressos, dedicació a una determinada patologia…) per sobre de l’accessibilitat a l’atenció

Però la pròpia APS també hi influeix per diversos motius, com per exemple:

  • Manca d’accés accés a determinades proves complementàries
  • Professionals que rebutgen atendre certs problemes de salut
  • Pressió dels ciutadans per a ser valorats per un “especialista” (manca de força moral per aplicar l’ètica del “no”, o del “no cal”)

Llegeix més…

Cal revisar-les per assolir-ne la independència total

Document en català

Documento en castellano

Descripció del problema

Recentment  la premsa digital  s’ha fet ressò d’articles publicats al British Medical Journal (BMJ) on s’exposen diverses qüestions que reforcen el posicionament d’un sector de la professió que  reclama la independència total de la indústria. Demostren que la simple declaració de conflictes d’interès no serveix per evitar la contaminació dels professionals i/o societats.

Sovint sorgeixen notícies que fan que hàgim de dubtar de la seriositat dels treballs quan és la indústria qui els lidera.

També hem conegut el posicionament de la Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria (SEMERGEN) sobre les relacions amb la IF,  on diuen en la nota de presentació a la web: La relación entre médicos de Familia y la industria farmacéutica no solo es inevitable, sino que resulta deseable e imprescindible para facilitar y optimizar la formación médica y la investigación clínica. Sin embargo, esta vinculación debe asentarse en unos principios claros, bien definidos, compartidos y conocidos por todos los agentes de salud.

Tot i que en el document insisteix a fer públics de forma transparent els diners rebuts de la IF, ens preocupa que, en un moment que se sumen veus contra aquesta relació, sorgeixin documents que normalitzen una situació que s’ha demostrat que influeix negativament en una bona praxi.

El grup d’ètica ja va publicar l’any 2002 un document sobre les relacions individuals amb la IF i l’any 2005 un altre sobre les relacions de la societat catalana de medicina familiar i comunitària amb la IF. En aquells documents ja es citava bibliografia extensa sobre els riscos de les interaccions entre la IF i els professionals sanitaris. Llegeix més…

Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Desembre 23, 2019

L’ètica de les paraules: Infants, no MENAS

“Tienes que entenderlo, nadie pone a su hijo en un barco salvo que el agua sea más segura que la tierra”

Warsan Shire, poetisa anglo-somalí

Les paraules no són neutres, tenen significats i aquests poden ser beneficents i millorar la societat en què vivim, o fer mal i ser maleficents.

És el cas de la paraula MENA, acrònim de “menors no acompanyats”, que fins i tot ha estat proposat per entrar a formar part del diccionari normatiu català com a neologisme de l’any 2019, per l’Institut d’Estudis Català (IEC) i la Universitat Pompeu Fabra. Proposta que ha estat retirada davant l’allau de crítiques socials, de les entitats que donen suport als nens migrants i del mateix Govern de la Generalitat.

 

Qui són els menors no acompanyats?

Són menors migrants que estan sols, sense família i en un país que els és estrany.  Cal recordar i tenir presents que són infants, com ens diu repetidament UNICEF-España en una recent campanya. No són MENAS. Són nens i nenes, fràgils i vulnerables, que han passat per situacions molt dures: la decisió de marxar i abandonar la família i tot el que els és familiar, el viatge, la gana, la set, els maltractaments i abusos, etc.  Infants sotmesos a uns condicionants socials que sense cap dubte tenen i tindran repercussions en la seva salut.

Són nens i nenes que necessiten protecció i que han de ser atesos seguint la Convenció dels drets del Nen.

Quan arriben a Catalunya se’ls col·loca en centres d’acollida d’urgències i se’ls determina l’edat. Si són menors, se’ls tutela i si, segons les proves d’edat, es determina que tenen més de 18 anys se’ls expulsa dels centres. Dels menors, el 90% estan institucionalitzats i tutelats per la Generalitat i el 10% en famílies d’acollida. Quan compleixen els 18 anys són extutelats i se’ls expulsa del centre o del recurs on estaven.

Llegeix més…

Observacions al model d’informe mèdic proposat al protocol

Què diu el protocol i la llei? [1]

La crisi econòmica que s’ha viscut ha posat al descobert múltiples situacions de pobresa i vulnerabilitat. Una d’aquestes pobreses és l’anomenada pobresa energètica. Existeixen algunes aproximacions per definir-la que tenen com a element comú la vulnerabilitat, és a dir, no poder arribar a un consum energètic mínim adequat per garantir les necessitats bàsiques (mantenir la temperatura de la llar adequada, utilitzar l’aigua calenta per a la higiene, poder cuinar de forma correcta, etc.).

A part de les persones que pateixen pobresa energètica, hi ha un grup que, independentment de si estan o no en aquesta situació, necessiten el subministrament elèctric de forma contínua per viure o per no empitjorar la seva salut. Aquestes persones es troben en situació de “dependència energètica relacionada amb la salut”. Tot i no haver-hi una definició establerta, és una necessitat que afecta el manteniment de la vida de les persones en aquesta situació i, per aquest motiu, volem donar resposta en aquest document. La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, en relació amb la suspensió del subministrament estableix, com a subministraments essencials, i per tant, aquells que no poden ser suspesos d’acord amb aquesta Llei, “els subministraments d’àmbit domèstic en els quals existeixi constància documental formalitzada per personal mèdic que el subministrament d’energia elèctrica és imprescindible per a l’alimentació d’un equip mèdic que resulti indispensable per mantenir amb vida una persona, en el seu habitatge habitual”.[2]

Més recentment, aquesta Llei ha estat desenvolupada a Catalunya mitjançant la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En el seu article 5.13, es demana “que es prenguin mesures de protecció” en les llars en què, malgrat que la unitat familiar no compleixi els requisits de pobresa energètica, “hi visqui alguna persona afectada per dependència energètica, com en el cas de les persones que per a sobreviure necessiten màquines assistides”.[3] Llegeix més…

ITEM_11098_FORM_7767

Inscriu-t’hi!

Llegeix el document!    Català                Castellà

Mira el programa!

Un cop acabat el nou document del grup d’ètica de la CAMFiC “Reflexions sobre errors i esdeveniments adversos. Ètica del reconeixement, la reparació i la prevenció”  semblava del tot oportú dedicar la jornada anual del grup a presentar-lo i debatre al voltant d’un tema que costa abordar, els errors i esdeveniments adversos que fem en la nostra tasca. Ni la societat ni nosaltres tenim una cultura consolidada de detectar-los i reconèixer-los i es tendeix sovint a evitar parlar-ne o simplificar-ho buscant un culpable que tranquil·litzi a la resta. Calia encarar-ho des d’una perspectiva ètica i veure què podem fer i com per a millorar en la gestió dels errors i esdeveniments adversos. Llegeix més…

Older Posts »

Categories

%d bloggers like this: