Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Juny 24, 2012

Acompanyar fins a la mort: punts clau

Reproduïm els punts clau del document del grup, creiem que recordar-los ens pot ajudar en aquestes situacions:

1. La reflexió del professional i l’acceptació sobre la seva pròpia finitud serà un element clau per a una atenció de qualitat.

2. La nostra responsabilitat amb el pacient és al llarg de tota la vida fins a la seva mort i fins i tot després de la seva mort.

3. La col•laboració amb altres equips (PADES, oncologia, pal•liatius, etc.), quan sigui necessària, no ens allibera de la nostra responsabilitat.

4. Estar al costat del pacient és respectar el seu dret a decidir. Conèixer els seus desitjos és bàsic, tant si té un document de voluntats anticipades com no. Cal obrir un diàleg amb ell sobre què voldrà en cada situació.

5. Si no coneixem els desitjos del pacient caldrà apropar-s’hi a través dels qui millor el coneixen (en general la seva família).

6. El final de la vida no ha de constituir una sorpresa: en general han passat anys de relació metge-pacient i, amb freqüència mesos de malaltia. Cal trobar els moments per abordar el tema de la mort i facilitar al pacient l’expressió de necessitats, pors i desigs.

7. Cal respectar les diverses maneres (culturals, religioses) d’afrontar la mort i facilitar-ne la seva expressió.

8. El propietari del dret a la informació, que és un procés, és el pacient. Té el dret a saber i també a no voler saber més, i a decidir amb qui comparteix la informació.

9. El dret a la confidencialitat es manté sempre: abans i després de la mort.

10. La família és un element clau en aquestes situacions en la cura del pacient. També hem de cuidar-los i buscar la seva col•laboració per complir la voluntat del pacient.

11. Hem de ser actius en promoure que el pacient passi els seus darrers dies en  l’entorn més adient. Sovint, el domicili serà un lloc preferit pel pacient.

12. Cal organitzar-nos (EAP, atenció continuada) de manera que puguem atendre amb continuïtat en el domicili del pacient.

13. Cap norma ha de ser rígida en moments tan complexos i d’alta intensitat emocional: No podem protocol•litzar el procés de morir (hi intervindrà més l’art que la ciència mèdica!).

14. L’objectiu és el màxim benestar possible del pacient. Cal evitar tot tipus  d’obstinació (o d’actuacions fútils): diagnòstica, terapèutica o fins i tot pal•liativa, que són maleficients.

15. La sedació pal•liativa pot ser una bona eina terapèutica, quan calgui i el pacient l’accepti.

16. Retirar un tractament innecessari, o sedar quan calgui, no són eutanàsia, encara que poguessin facilitar que la mort arribi abans.

17. Habitualment el metge de família serà el professional que podrà certificar amb major coneixement la mort d’un pacient. Només ens hi negarem si sospitem una mort violenta.

18. Un cop el pacient ha mort encara tenim feina per fer: donar suport a la família. L’atenció a la família en els moments immediats a la mort és molt important. Cal facilitar tots els tràmits necessaris. És convenient explicar-los amb antelació el que caldrà fer i com ho farem.

19. Hem de ser conscients dels nostres sentiments i emocions, que també són  complexos en aquestes situacions.

Podeu consultar tot el document a : http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Docs/etica/CAT_Acompanyar_Mort_RPQ.pdf

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: