Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | gener 15, 2020

Posició del grup d’ètica de la camfic sobre les relacions dels professionals sanitaris i les societats científiques amb la indústria farmacèutica (IF).

Cal revisar-les per assolir-ne la independència total

Document en català

Documento en castellano

Descripció del problema

Recentment  la premsa digital  s’ha fet ressò d’articles publicats al British Medical Journal (BMJ) on s’exposen diverses qüestions que reforcen el posicionament d’un sector de la professió que  reclama la independència total de la indústria. Demostren que la simple declaració de conflictes d’interès no serveix per evitar la contaminació dels professionals i/o societats.

Sovint sorgeixen notícies que fan que hàgim de dubtar de la seriositat dels treballs quan és la indústria qui els lidera.

També hem conegut el posicionament de la Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria (SEMERGEN) sobre les relacions amb la IF,  on diuen en la nota de presentació a la web: La relación entre médicos de Familia y la industria farmacéutica no solo es inevitable, sino que resulta deseable e imprescindible para facilitar y optimizar la formación médica y la investigación clínica. Sin embargo, esta vinculación debe asentarse en unos principios claros, bien definidos, compartidos y conocidos por todos los agentes de salud.

Tot i que en el document insisteix a fer públics de forma transparent els diners rebuts de la IF, ens preocupa que, en un moment que se sumen veus contra aquesta relació, sorgeixin documents que normalitzen una situació que s’ha demostrat que influeix negativament en una bona praxi.

El grup d’ètica ja va publicar l’any 2002 un document sobre les relacions individuals amb la IF i l’any 2005 un altre sobre les relacions de la societat catalana de medicina familiar i comunitària amb la IF. En aquells documents ja es citava bibliografia extensa sobre els riscos de les interaccions entre la IF i els professionals sanitaris.

Malgrat que ha passat temps, algunes de les propostes que es feien, encara no són una realitat i un sector de professionals, com fa evident el document de la SEMERGEN, veu amb bons ulls les interaccions amb la IF.

I la realitat ens demostra que molts actes de la CAMFiC i, fins i tot, activitats de la mateixa Generalitat compten amb el finançament i suport de la IF.

Hi ha afirmacions que sovint es fan i són del tot certes, com la necessitat de reciclatge i formació continuada. És un deure ètic i deontològic de cada professional. Però aquest deure ètic no implica que  hagi de ser finançat per indústries que són clarament entitats amb uns objectius que van més enllà de la salut de les persones. I no ens podem enganyar. Recordem la dita popular que recollíem en el document de 2005: Qui paga, mana.

El prestigi dels professionals i de les associacions que ens representen es reforça quan les persones veuen que hi ha una independència real d’altres interessos. I, al contrari, quan les societats científiques deixen que la IF financi les seves activitats, de retruc, afecta el prestigi de tots els seus membres.

La independència té un cost tant a nivell individual com a nivell de les societats científiques.  I convé pagar-lo.

Cal fer una rigorosa declaració de conflictes d’interès perquè se sàpiga quins conflictes tenim  les persones i els grups de treball de la CAMFiC,  però hauríem d’aconseguir que desaparegués del conflicte d’interès el finançament per part de la IF, no perquè ho amaguéssim, sinó perquè no existeix.

Assumint que, de cop no es podrà fer desaparèixer el finançament o mecenatge de la IF, sí que reclamem que es posin les bases que ja reclamàvem fa 15 anys i que portin a la independència dels professionals i de les societats.

Recomanacions per als metges i metgesses[1] (fetes fa 18 anys):

La indústria farmacèutica pertany a un sector productiu on totes les empreses tenen ànim de lucre. Cap d’elles destinaria tants diners al màrqueting si no en tragués un benefici superior a la inversió.

La informació que un laboratori farmacèutic ens ofereix sobre els seus productes és publicitària.

Per a la bona pràctica de la medicina de família, la relació directa de cada metge amb la indústria farmacèutica és prescindible.

Les nostres relacions amb la indústria farmacèutica han de ser transparents, públiques i d’una naturalesa que permeti que els pacients (i hisenda) en coneguin tots els detalls.

Rebre un obsequi crea un deute moral: això és el que busca la indústria farmacèutica.

Els metges subestimem la influència de la indústria en la nostra prescripció, tot i que les evidències científiques demostren que els regals, per petits que siguin, influeixen en qui els rep a l’hora d’escollir medicaments.

Les subvencions a la formació són legals si es destinen a activitats per a metges o a les seves associacions. Tanmateix, cal estar atents a la influència perversa sobre els continguts científics de l’activitat.

Els tutors de les unitats docents de MFiC tenen una gran responsabilitat ètica, perquè el seu comportament és exemple i referent per als discents.

 

Estaríem disposats a pagar-nos les activitats que la indústria ens subvenciona?

Estaríem disposats a què es faci públic tot el que la indústria ens proporciona?

Si la resposta és “no”, estem acceptant quelcom contrari, tant a les Bones Pràctiques de Farmaindústria, com del Codi de Deontologia.

 

Adreçades a la societat catalana de medicina familiar i comunitària[2] (fetes fa 15 anys):

-L’SCMFiC ha d’aconseguir desvincular-se de fonts de finançament que puguin afectar la seva independència.

  • La Junta ha de ser el garant dels canvis que es proposen.
  • L’SCMFiC ha de donar a conèixer les seves idees oficials a través de documents de posicionament en tots els aspectes rellevants de la nostra professió amb la màxima garantia que permeti que siguin un clar referent per als socis i la resta de metges de família.
  • Cal crear la figura del defensor del soci com un pilar bàsic en el funcionament de la societat.

Tot i els anys passats encara hi ha moltes situacions que no han millorat i preocupa especialment el lligam de la IF amb la docència, que hauria de desaparèixer del tot.

L’evidència continua reforçant una i una altra vegada, any rere any, les nostres recomanacions i demostrant que, per desgràcia,  segueixen estant d’actualitat.

Hem de ser del tot lliures de la IF, personalment i institucionalment.       

 

[1] Manté el redactat textual del document fet l’any 2002.

[2] Manté el redactat textual del document fet l’any 2005.


Responses

  1. […] per als metges i metgesses[1] (fetes fa 18 […]


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: