Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Mai 1, 2019

Reflexions sobre errors i esdeveniments adversos Ètica del reconeixement, la reparació i la prevenció

Nou document del grup d’ètica  Document en català    Documento en castellano

Transcrivim la introducció que permet conèixer què pretenem amb aquest document i us animem a llegir-lo i compartir-lo.

La finalitat d’aquest document és reflexionar, des de la perspectiva ètica, sobre aspectes de la seguretat dels pacients i els esdeveniments adversos en atenció primària, sempre que aquests últims no siguin fruit d’una conducta negligent, sinó de la fal·libilitat humana i dels aspectes estructurals del sistema en què treballem. L’objectiu és promoure l’acceptació que els esdeveniments adversos es donen i impulsar una reflexió sobre la necessitat d’assumir-ne la responsabilitat, estimular la seva comunicació i reparació, l’anàlisi dels factors que hi poden haver influït i l’elaboració de mecanismes per reduir la possibilitat que es repeteixin.

Encara que les reflexions poden servir a altres professionals, el document se centra en la pràctica dels metges de família. En el text es parla de forma genèrica de l’esdeveniment advers. En l’annex es poden trobar els diferents termes que s’utilitzen en l’àmbit tècnic de la seguretat del pacient.

Els professionals de l’atenció primària treballem en un context d’alta demanda de cures i amb pacients que tenen una gran heterogeneïtat en els motius de consulta, en els problemes de salut i en les característiques psicosocials. S’atén a una població molt diferent de l’atesa a l’hospital. En molts casos, els pacients van a la consulta amb símptomes i signes poc definits, que corresponen a tot un ventall de possibilitats diagnòstiques que van des de processos de poca gravetat fins a malalties greus, i en els quals el professional ha d’utilitzar les habilitats clíniques, de comunicació i de reflexió ètica, i acompanyar en el patiment. Moltes de les persones que atenem pateixen malalties cròniques, pluripatologia i comorbiditat, i algunes presenten una elevada complexitat per problemes personals, psicològics o socials. Per això, en el nostre àmbit, l’atenció primària es mou enmig d’escenaris múltiples, molt diferents, amb diversos nivells de complexitat i amb un alt grau d’incertesa.

En aquest context, la longitudinalitat de les cures, el coneixement de l’entorn del pacient, l’estil més deliberatiu que caracteritza l’atenció primària i la relació de confiança permeten entendre la complexitat, compartir i reduir la incertesa, i prevenir els esdeveniments adversos1.

A la complexitat del treball de l’atenció primària hem d’afegir que en la sanitat pública estem treballant en el marc d’una institució en la qual molts protocols, circuits, processos, polítiques de personal, etc. venen imposats i sobre els quals els professionals no tenim control. Se sap que moltes de les accions insegures, i dels esdeveniments adversos que en són conseqüència, són deguts a aquest entorn imposat. Tot i això, en el present document, com fem habitualment, abordem el tema centrant-nos en el que pot fer un/a metge/essa de família, inclosa l’acció de reclamar les millores pertinents.

A l’atenció primària, els esdeveniments adversos de caràcter greu són més aviat excepcionals, malgrat això, hem de treballar per reduir-los.

De vegades, els esdeveniments adversos no són conseqüència d’una acció insegura (p. ex., el primer episodi d’una al·lèrgia a un medicament correctament indicat). No obstant això, parlar d’esdeveniments adversos vol dir parlar necessàriament de víctimes i cal esmentar-ne totes les víctimes potencials: la primera víctima és qui rep el dany; la segona és el professional involucrat, i la tercera, la institució.

El risc zero no existeix. Encara que minimitzem els riscos, hem de ser conscients que continuaran existint accions insegures i esdeveniments adversos. Hem de lluitar per minimitzar-los i establir mecanismes per detectar-los i disminuir-los, tant en els professionals com en les institucions. Es tracta d’aconseguir, fins on sigui possible, accions segures dins de sistemes segurs3.

A l’imaginari col·lectiu es confon el dany produït en la pràctica clínica (esdeveniment advers) amb la mala praxi (o negligència mèdica). Per parlar de mala praxi (o negligència) cal que hi hagi intencionalitat (o absoluta deixadesa) i responsabilitat individual. En el concepte d’error s’entén implícitament que algú (un individu) té “culpa” (ha fet quelcom mal fet). Així s’incorporen al fet en si mateix dos aspectes: el de la culpa o dol (intencionalitat), i també el de la responsabilitat individual; però la realitat de la majoria d’esdeveniments és molt més complexa. Avui sabem que els esdeveniments adversos succeeixen en el marc de factors contribuents en els quals té lloc una acció insegura, i les barreres i defenses, que haurien pogut evitar-los, fallen3. És a dir, el problema no és simplement un “mal professional”, sinó la seguretat insuficient del conjunt del sistema (incloent les limitacions humanes del professional). Cal fer un estudi exhaustiu de l’esdeveniment advers i de les seves circumstàncies per poder entendre per què s’ha produït, identificar les fallades de seguretat actives i latents, personals i sistèmiques, i posar els mecanismes per evitar que es repeteixi. Per tot plegat, en el document evitem parlar d’error i no abordem la mala praxi o la negligència (que implicarien de forma clara una intervenció judicial).

El reconeixement de les circumstàncies que han envoltat un esdeveniment advers, la seva comunicació als afectats i la compensació pel dany produït, si s’escau, són la clau per restaurar la confiança en el sistema i, en el millor dels casos, la relació assistencial.

Per a l’anàlisi d’allò que ha passat i la detecció d’oportunitats de millora s’ha de convidar als professionals implicats en l’esdeveniment advers i als pacients que l’han patit o a les persones properes. La seva experiència de primera mà és important. La seva participació serveix per minvar l’impacte de l’esdeveniment advers en la primera víctima, el pacient, per evitar que el professional es converteixi en segona víctima per l’impacte psicològic que també té l’esdeveniment advers en ell, i per a disminuir el risc que l’organització, a causa d’una demanda o per la pèrdua de prestigi es converteixi finalment en la tercera víctima.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: