Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Octubre 29, 2018

Accés a la carpeta de salut dels menors per part dels pares: és una bona notícia?

Fa uns dies el Departament de Salut publicava la notícia sobre l’accés de les mares i pares a la carpeta de salut dels seus fills. Reproduïm la nota de premsa per situar el tema:

  • Les mares, els pares i els responsables legals de menors de 16 anys podran entrar a l’espai de salut dels seus fills per consultar la informació clínica i fer-hi gestions
  • Els joves entre 16 i 18 anys poden autoritzar els pares i les mares perquè hi accedeixin

La Meva Salut (LMS) és un espai digital segur que permet a la ciutadania, a través d’una identificació digital, accedir a la seva informació personal de salut, fer consultes i realitzar tràmits electrònics de forma segura i confidencial. A partir d’avui s’amplien les funcionalitats que ofereix, ja que permet l’accés de mares i pares o responsables legals de menys de 16 anys. Una altra de les novetats és que l’edat per poder accedir s’avança, passant dels 18 anys als 16.

  Per demanar l’accés a LMS dels menors de 16 anys caldrà anar al centre d’atenció primària (CAP) o als hospitals acreditats per fer el tràmit, presentant la documentació necessària. Pel que fa als menors d’entre 16 i 18 anys serà necessari que aquests autoritzin l’accés als progenitors o tutors.

 És una bona notícia?

Creiem que els inconvenients superen els avantatges per diversos motius que intentarem exposar de forma clara i diàfana.

Cal recordar que el pilar en què es fonamenta la relació metge-pacient és la confiança i, perquè hi sigui, la confidencialitat ha d’estar garantida del tot. De la mateixa manera que cap dels membres de les parelles no tenen accés a la història de l’altra, tampoc semblaria lògic que una persona que té un dret, el de la confidencialitat, com tothom, pugui quedar limitat per l’accés dels pares a l’historial.

La població adolescent sovint malfia del món adult i, per aquest motiu, l’accés als serveis sanitaris no és, de forma generalitzada, una activitat freqüent en aquesta franja d’edat.

Consulten quan surten els maldecaps, com pot ser, per exemple, una crisi de parella, angoixes per temes que no volen explicar a casa, una relació sexual sense protecció que motiva la petició de la pastilla de l’endemà… És obligat que la seva família ho sàpiga tot? Quan es genera complicitat és més fàcil que l’adolescent confiï altres qüestions que li preocupen o que potser li haurien de preocupar com el consum d’alcohol o altres substàncies, per exemple. Però també poden consultar per dificultats que puguin tenir en l’àmbit familiar, siguin petites o siguin greus.

És per això, que ens preguntem si l´adolescent  consultarà al centre de salut si sap que la seva història clínica podrà ser visitada pels seus pares? O dit de altre manera, sap que no disposa de confidencialitat fins als 16 anys?

És probable que sigui molt més difícil que l’adolescent consulti i, per tant, la seva atenció es complica més  però els problemes seguiran existint i, a vegades, l’adolescent buscarà la solució pel seu compte.

I estem plantejant la situació en famílies sense problemes greus, on, malgrat hi hagi una bona relació, l’adolescent té la necessitat de mantenir els seus espais d’intimitat i de secret fora de la mirada adulta.

Moltes vegades les mares i els pares plantegen que necessiten saber què els passa als seus fills per poder-los ajudar. I és lícit, raonable i comprensible.

Però si l’adolescent no té garanties de la seva privacitat és probable que no expliqui enlloc els seus problemes. Si sap que la seva informació sanitària només la coneix el professional sanitari i que ningú podrà accedir-hi és més fàcil que ho comenti.

Per tant, el desig de protecció de mares i pares encara estarà més difícil si tenen la potestat de poder repassar l’historial dels fills i, probablement resultarà perjudicial per a la cura i el benestar dels menors, tot i fer-se amb bona intenció.

Un altre problema que pot esdevenir greu, ja que ara ja passa però han de fer les peticions per escrit. La història clínica utilitzada com a eina de confrontació en parelles amb fills separades de forma no amistosa. La nova norma posa fàcil fer-ho.

I, per acabar la situació s’agreuja quan parlem de problemes greus. Un adolescent explicarà que un dels seus progenitors o familiars abusa d’ell, si sap que podrà veure-ho? Mentre el problema no s’encarrila a través de serveis socials o, fins i tot del jutjat, com podrem protegir-lo i mantenir el secret de les intervencions si el progenitor ho pot visualitzar?

Probablement l’única solució per als professionals i per als adolescents serà no escriure res a la història clínica, o escriure en una zona confidencial, si el sistema informàtic ho permet. Però si de la visita se’n deriven proves, aquestes queden visibles a la carpeta de salut.

Per tant, és evident que tampoc és una bona solució per a protegir la confidencialitat dels menors i, a més, pot dificultar-ne el seguiment.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: