La tutorització de residents: la força de l’exemple

Ja teniu a les vostres mans el document del grup d’ètica sobre la docència amb el títol que encapçala aquesta entrada. Aquest és l’onzè document dels anomenats pel nostre grup “Reflexions de la pràctica quotidiana”, documents que pretenen ajudar a tots a fer la reflexió ètica, amb els seus dubtes i algunes respostes, sobre els diferents aspectes que hem d’encarar en el dia a dia.

En aquest cas, parlem de la docència. La introducció ho deixa ben clar:  L’ensenyament, la formació, l’assessorament i l’avaluació dels nous metges són importants per garantir la cura dels pacients ara i en el futur. No és, per tant, un simple deure vers altres companys, sinó també un deure social. Tots els metges tenen el deure moral de supervisar-ne l’aprenentatge i compartir amb ells els seus coneixements per a una bona atenció dels pacients. Però per ser una bona metgessa de família no és necessari dedicar-se a la docència, i no tots els professionals tenen habilitats per ensenyar. Tots els metges de família tenen el deure de participar en la formació de residents, però no tots s’han de dedicar a la docència com a tutors.

Per tant, és un document que tothom, tutor o no, val la pena que llegeixi. Ara bé, és cert que els tutors hi tenen molts més elements de reflexió que els no tutors. Citant de nou el document, un tutor ha de ser un metge compromès amb aprendre i ensenyar a aprendre. No només li calen bons coneixements tècnics i científics, sinó que també ha de ser capaç de transmetre els valors professionals[i] i bones actituds envers els pacients i els companys. Ha de ser un bon metge de família en tots els sentits, ja que ha de ser exemple. És imprescindible que exerceixi com a metge de família, a la consulta i al domicili. Ha d’evolucionar com a metge i fer evolucionar els metges residents mitjançant l’exemple, la pedagogia i els plans d’aprenentatge.

Com a bon metge de família ha de recordar que el nostre primer deure és amb els pacients, i, per tant, cal agrair als pacients la seva disponibilitat per facilitar el procés d’aprenentatge dels residents. La primera lleialtat del metge és amb el pacient. Donat que molta d’aquesta formació es realitza en servei, es produeix un constant dilema entre el respecte a l’autonomia del pacient i la seva beneficència (assegurar que rebi una bona atenció) i la justa necessitat social de formar correctament els nous metges, en benefici dels futurs pacients. És un fet demostrat que el pacient està potencialment exposat a danys pel fet de col·laborar en la formació de nous metges. I el tutor ha de vetllar per evitar-los. Però el que s’aborda en aquest document no només és una qüestió de seguretat, sinó també de respecte a l’autonomia, la confidencialitat i el manteniment de la relació de confiança entre el metge i el pacient.

Desitgem que pugui ser d’ajuda, tant individualment, com col·lectivament  per a aprofundir i millorar un dels aspectes del perfil de la medicina de família.

[i] Valors com els que s’expressen en «El compromís com a metge/essa de família» (https://ecamfic.wordpress.com/compromis-del-metge-de-familia/) i es desenvolupen en el document de «Bones pràctiques del metge i de la metgessa de família» (document provisional): https://ecamfic.wordpress.com/2016/03/13/les-bones-practiques-del-metge-i-de-la-metgessa-defamilia/#more-395