Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Novembre 2, 2014

L’accés dels metges inspectors de l’ICAM a la història clínica posa en perill la confiança dels ciutadans en nosaltres

Fa poc s’ha facilitat als metges inspectors de l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques) accés a les històries clíniques informatitzades dels pacients atesos per l’ICS. Està previst ampliar aquest accés a la totalitat d’historials clínics dels pacients, tant els d’atenció primària gestionada per altres entitats, com els d’hospitals.

La mesura s’hauria aplicat arrel de l’entrada en vigor del RD 625/2014. Però el cert és que costa trobar cap referència en el mateix que obligui a donar accés a metges inspectors de l’ICAM a la història clínica informatizada.

La història clínica recull dades íntimes sobre la salut de les persones, com a suport per a la seva atenció clínica. Les persones revelen aquestes dades als professionals sanitaris que les atenen en la confiança que seran usades, en el seu benefici, per a una millor atenció. Ho fan en la confiança que els professionals, atenent al seu deure de secret, no les revelaran a tercers que no estiguin implicats en l’atenció clínica.

El respecte a l’autonomia de les persones i a la seva intimitat ens obliga a mantenir en secret tot el que registrem en la història clínica i sols hem de compartir-ho amb tercers (per exemple un altre metge) si són confidents necessaris per a una millor atenció del pacient. Mai hem de compartir-ho amb professionals que no estiguin implicats en l’atenció dels pacients (si no és amb el seu permís).

Diverses normes legals, com la mateixa Constitució, la Llei Orgànica de Protecció de Dades, o la llei sobre drets concernents a la salut i autonomia del pacient i la documentació clínica recolzen també el dret dels ciutadans a mantenir la privacitat de les seves dades clíniques.

El mateix Departament de Salut ho deixa clar en el document de “Drets i deures”, que en l’apartat del Dret a la confidencialitat de la informació diu: “L’accés a les dades només el poden tenir els professionals sanitaris relacionats directament amb l’atenció dels pacients. No es poden facilitar dades a altres professionals”

El Codi de Deontologia també és molt clar en aquest aspecte:

  • Considera el propi pacient com a destinatari i propietari de la informació (art. 22, 23, 24, 25)
  •  Deixa clara la prohibició de donar informació a tercers (art. 28 i 31) per part del metge, ni que siguin professionals: “El metge només podrà lliurar informació del pacient a altres col·legues, institucions o centres quan disposi de la seva autorització explícita… o quan la informació tramesa sigui necessària per garantir la continuïtat de l’assistència…”
  •  El deure de secret és tan important que el nostre codi fins i tot ens obliga a plantejar-nos (art. 35 i 42) si l’hem de revelar comptant amb l’autorització del pacient o quan ens ho requereix el jutge. I justifica clarament el perquè d’aquesta importància: “el metge sempre ha de tenir cura de mantenir la confiança social envers la confidencialitat mèdica” (art. 35).
  •  Altres articles del Codi ens alerten de com actuar en el cas de treball en equip (art. 36, 37), sobre la responsabilitat de qui exerceixi tasques directives (39) i de l’especial cura respecte a les dades mèdiques informatitzades (art. 40, 41).
  •  Fa un esment (art. 26) específic a l’especial situació dels metges que actuïn “com a perit, inspector o similar”, demanant-los que informin clarament al pacient de la seva funció i fins i tot del contingut dels seus informes. I estableix clarament: “ha d’entendre’s directament amb el metge que té cura del pacient”. Cap de les excepcions del deure de secret (art. 32) tenen a veure amb el que ens ocupa. A més en aquest article queda clar (com no podia ser d’altra manera) que es pot revelar el secret “quan actuï com a perit inspector, metge forense, jutge instructor o similar” (apartat f). Per tant, el metge inspector no està obligat al deure de secret de la mateixa manera que ho està el metge assistencial

Permetre que metges en funció d’inspecció d’incapacitat laboral (sovint a requeriment de les mútues patronals que tenen assignat el pagament d’aquesta prestació) accedeixin a la història clínica és, doncs, atemptar contra el dret a la intimitat de les persones. Posa en perill, també, la necessària confiança dels pacients en els professionals que els atenen.

En aquest mateix sentit és rellevant el comunicat que en el seu dia ja va emetre la FAISS (Federación de Asociaciones de Inspección de Servicios Sanitarios), en el que deia literalment: “Debe aclararse aún más la redacción del articulado para que     no se interprete que el acceso a la información clínica del proceso de IT en cuestión franquea la puerta a la totalidad de la Historia Clínica Electrónica (HCE) de todos los trabajadores. Como ya dijimos en anteriores comunicados, ello sería ilegal y desproporcionado para los fines buscados y conculcaría la privacidad ciudadana. Para el control económico de la baja por IT, el acceso a la información clínica debe restringirse exclusivamente a la relacionada con el proceso que origina dicha baja laboral: partes de IT, informes de pruebas y tratamientos o informes específicos justificados son más que suficientes para este fin

Com a metges assistencials, obligats èticament i legal  mantenir el secret sobre el se’ns encomana en atendre un pacient, hem de denunciar la situació i procurar, en benefici del pacient, evitar que professionals no implicats en l’atenció tinguin accés a dades clíniques sense el consentiment del pacient.

És important, i respectable, la tasca dels metges inspectors de l’ICAM. És de justícia social que els metges clínics hi col·laborem quan se’ns requereixi, facilitant, amb coneixement del pacient, les dades que precisin per a la seva funció, però això es pot fer perfectament informant-los del que precisen i no pas donant-los accés a la història clínica del pacient.

En aquest sentit us recomanem que faciliteu, amb coneixement del pacient, i en el seu benefici (i atenent al principi de justícia) els informes sol·licitats pels companys de l’ICAM que siguin necessaris, però no que els comuniqueu que poden entrar a la història clínica informatitzada per a llegir la informació allà registrada.

Anuncis

Responses

  1. Reblogged this on Médico Personal.

  2. […] inspectors de l’ICAM a la historia clínica dels pacients en situació d’incapacitat temporal https://ecamfic.wordpress.com/2014/11/02/lacces-dels-metges-inspectors-de-licam-a-la-historia-clinic…, ens alegrem del posicionament del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya […]

  3. […] inspectors de l’ICAM a la historia clínica dels pacients en situació d’incapacitat temporal https://ecamfic.wordpress.com/2014/11/02/lacces-dels-metges-inspectors-de-licam-a-la-historia-clinic…, us vàrem comunicar amb anterioritat […]


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: