Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Mai 10, 2013

Sobre medicines alternatives i/o complementàries

NOTA DEL GRUP D’ÈTICA

SOBRE LA POSICIÓ DE LA CAMFiC RESPECTE

A LES ANOMENADES MEDICINES ALTERNATIVES I/O COMPLEMENTÀRIES

Abril 2013

 Aquesta petita nota s’elabora a petició d’un soci, perquè entenem que forma part de la nostra missió, expressada en els objectius  del grup d’ètica.

Es remet una còpia de l’informe al soci que el demanava i una altra a la junta de la camfic, amb l’expressa petició de publicar-lo en la web de la camfic, per a coneixement dels altres socis.

Si bé la petició es referia específicament a la millor actitud que havia de prendre la junta de la camfic respecte a la promoció d’activitats formatives a l’entorn de l’homeopatia, el grup, en abordar el tema, ha cregut més adient ampliar l’abast de la reflexió a totes les anomenades “medicines alternatives” i a l’actitud dels metges de família, en general.

                El metge ara cura molt més que abans, però consola molt menys. Moisés Broggi.

ELS VALORS A TENIR EN COMPTE:

LA NECESSÀRIA PRUDÈNCIA:

La prudència és un dels valors del nostre compromís com a metges de família: “…fer de metge de família amb prudència, no actuant sense informació adequada, ni recomanant actuacions poc provades, d’utilitat o seguretat dubtoses o que aportin més risc que benefici”.

Aquest concepte de prudència està clarament relacionat amb la no maleficència i ens ha de portar (com a metges de família i com a societat científica) a no promoure, recomanar ni prescriure intervencions poc provades, perquè el seu possible benefici és incert i sabem que tenen riscos. Ens ha de guiar tant l’abstenció d’intervenir (no abstenir-nos, però, de cuidar, de fer costat) en cas de que no tinguem eines terapèutiques o preventives d’eficàcia ben demostrada, com la d’intervenir usant procediments físics (cirurgia, acupuntura, osteopatia), químics (fàrmacs al·lopàtics o homeopàtics, plantes) o d’altre tipus.

Cap diferència, des del punt de vista ètic, hem de fer a l’hora de recomanar als pacients teràpies considerades “tradicionals” o “alternatives”. Des d’un punt de vista de valoració ètica, creiem que no té cap sentit separar-les com si fossin elements de dos mons independents.

Així, per exemple, la nostra societat científica, i cadascú de nosaltres en la seva pràctica clínica o en la seva participació social, hauria de ser igualment crític i contrari a  recomanar:

–          un fàrmac al·lopàtic amb evidència científica dubtosa o desfavorable

–          un fàrmac homeopàtic sense evidència o amb evidència de millores fútils

–          una vacuna amb dubtosa evidència

–          una mesura de cribratge poblacional sense o amb dubtosa evidència

–          pràctiques de manipulació física sense o amb poca evidència

–          plantes medicinals que no tinguin prou evidència de la seva eficàcia en el tractament del procés pel que es proposen.

–          dietes que no han demostrat la seva eficàcia.

–          ……

La prudència, en aquests casos, ens ha de portar a l’abstenció (si ho haguéssim fet en el seu moment, hores d’ara no hauríem de lamentar, per exemple, que en el seu dia recomanéssim l’abstenció de l’oli d’oliva en persones amb hipercolesterolèmia!).

Per tant, per prudència, no podem recomanar allò sobre el que no existeix cap element que aporti garanties de la seva utilitat.

L’elecció que es fa, moltes vegades no és tan simple, no sempre es tracta de parlar sobre l’evidència d’un tractament i decidir si seguir-lo o no en funció de les proves. Sovint la disjuntiva és com valorar tractaments alternatius amb un grau intermedi o baix d’evidència però amb pocs efectes secundaris, davant tractaments convencionals (al.lopàtics) que són eficaços però amb molts efectes secundaris o bé que tenen bon suport en assajos clínics però que a la pràctica són poc eficaços. En molts casos és en aquesta disjuntiva on els pacients i els professionals miren de prendre decisions:

  • Quiropràxia/AINEs (Dolors mecànics crònics o recidivants)
  • Homeopatia/Antihistamínics- corticoides (Atòpia en nens)
  • Homeopatia/Analgèsics i altres (Migranya)
  • Acupuntura prèvia a la cirurgia (de genoll, per exemple, en processos en els quals la indicació quirúrgica depèn fonamentalment de l’existència de dolor)

La no  maleficència i la prudència en aquests casos semblen més difícils de situar. I un exemple final que afegeix complexitat és que, en alguns camps, com els de cures pal.liatives gairebé no existeix la medicina basada en proves.

LA NECESSÀRIA   LLEIALTAT:

La lleialtat al nostre compromís diu: “donant-li informació clara i sincera dels seus problemes de salut, les opcions, riscos i beneficis previsibles i el meu consell, atenent les seves necessitats i creences”

Per tant, li hem de donar clarament la informació sobre les evidències i no evidències de les solucions que li proposem o li proposen i explicant els riscos que pot tenir fer un tractament no provat o deixar de fer-ne un que està provat, no defugint donar el nostre consell basat en l’evidència actual del coneixement. Cal advertir dels riscos que es pot generar quan s’usa només tractaments alternatius, en malalties greus, quan la medicina tradicional té tractaments provats.

ELS NECESSARIS RESPECTE I PROXIMITAT:

Recorrem a dos valors més del nostre compromís per a la  nostra reflexió.

El respecte a les decisions de les persones que atenem, a les seves creences i a les seves preferències ens ha de fer respectar-los quan utilitzin teràpies que, per les raons de prudència abans fixades, creiem no són adequades. Així, és incorrecte abandonar un pacient pel fet de que, en contra de la nostra opinió, utilitzi remeis que nosaltres no hem recomanat. Aquest respecte no ens deslliura, però, de la necessària recomanació informada, com ja hem comentat.

La proximitat és un valor sovint oblidat, menyspreat en un entorn tecnificat i on la immediatesa i la falsa creença de que disposem solucions per a tot, com si fóssim mags més que metges, ens ofeguen sovint. La proximitat ens ha de fer tractar les persones “amb calidesa, estimació i cortesia, procurant comprendre les seves emocions”. Es diu que les anomenades medicines alternatives han sabut recuperar l’escolta activa, l’empatia, la valoració del context sociofamiliar del pacient, la valoració integral de la persona o la valoració de les pròpies capacitats per abordar els problemes. Són aquests elements de la pràctica mèdica que mai hem d’oblidar, que hem de recuperar en cas d’haver-los perdut. Però la recuperació d’aquests elements positius no ha d’implicar l’assumpció acrítica d’altres propostes d’intervenció de les medicines, siguin alternatives o tradicionals.

LA NECESSÀRIA HONRADESA:

I finalment cal recordar aquest valor del nostre compromís que diu ….”i evitant que altres interessos personals alterin aquest compromís”.

No podem oblidar que darrera de moltes medicines alternatives/complementàries hi ha importants interessos comercials, idèntics als que hi poden haver a la indústria farmacèutica. La homeopatia, la fitoteràpia sense anar més lluny es presenten en formats de comprimits, càpsules, “boletes”, gotes….i les fabriquen i distribueixen els laboratoris corresponents

ALGUNA PROPOSTA PRÀCTICA D’ACTUACIÓ:

–          Ser modestos i reconèixer que no tenim remei ni prevenció per a tot, que sovint serà millor abstenir-nos d’intervenir i que el millor remei és el que millor s’adapta a les necessitats i circumstàncies del pacient.

–          Evitar intervenir quan no és necessari, perquè sabem que l’evolució natural serà favorable o no tenim possibilitats de modificar-la, en benefici d’una atenció menys medicalitzadora. Quan una intervenció no té possibilitat de modificar l’evolució natural d’una malaltia l’acompanyament comprensiu, l’empatia i el recolzament incondicional a la persona pot ser el millor remei (deontològicament tenim l’obligació de consolar sempre, més encara quan la curació o la millora no són possibles).

–          Utilitzar a la nostra pràctica quotidiana només intervencions que hagin demostrat la seva pertinença i la seva eficàcia terapèutica o preventiva.

–          L’escolta activa i l’acolliment són pràctiques clíniques que haurien de ser el nostre “sant i senya” del nostre tarannà professional.

–          No promoure socialment, com a professionals ni com a societat científica, intervencions que siguin fútils o perilloses.

–          Ser respectuosos amb els costums i eleccions dels nostres pacients, sense menystenir la necessària recomanació en contra d’aquelles pràctiques que considerem els són fútils o fins i tot perilloses.

–          Ser respectuosos amb les actuacions dels nostres companys metges, sense menystenir la necessària recomanació als nostres pacients quan creiem que les recomanacions que se’ls ha fet siguin fútils o perilloses. L’expressió de la diferencia de opinió, fins i tot (o sobretot) quan pensem que la actuació proposada per un company pot ser contrària als dictats de la bona praxis mèdica ha de fer-se des  del respecte i la consideració, evitant posar al malalt enmig d’una baralla entre col·legues.

–          Com a societat científica, promoure i recomanar les actuacions expressades en els punts anteriors.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: