Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | gener 15, 2013

Targeta Cuida’m! Reflexions sobre un despropòsit

TSIcuidam

No dubtem que la iniciativa parteix d’alguna idea feta amb bona fe, però no sempre les bones intencions tenen un bon resultat. Parlem-ne, doncs.

Què diu el CatSalut?

En el fulletó  explicatiu diuen:

La TSI Cuida’m permet atendre de manera diferenciada les persones que necessiten una atenció específica als centres sanitaris

En el moment que aquestes persones s’identifiquen amb la targeta Cuida’m…

Es millora l’atenció, oferint una atenció més adequada a les seves necessitats específiques.

Els equips assistencials poden identificar millor les necessitats d’una atenció especial, adequar el temps que dediquen a la consulta i donar facilitats a l’hora de fer consultes,…

Podeu veure  tot el que diu la instrucció a :

http://www10.gencat.cat/catsalut/archivos/instruccions/instruccio_15_2012.pdf

o bé un resum al díptic:

http://www10.gencat.cat/catsalut/archivos/tsi/diptic_cuidam.pdf

Què hi diem nosaltres?

El fet més greu

Amb aquesta targeta, que identifica a una persona especialment vulnerable i indefensa com a portadora d’una malaltia determinada, es vulnera clarament el dret a la intimitat i la privacitat de la persona.

Ens recorda molt la iniciativa de fa molts anys per a reduir els costos dels tractaments dels pacients amb SIDA, es podia posar un tampó a la recepta que deia “Campanya sanitària” que  només  es posava en aquest cas cosa que feia que CAMPANYA SANITÀRIA = SIDA.

La vulneració d’un principi ètic, en aquest cas el deure de secret, només està justificada quan es persegueix un objectiu realista, en benefici del pacient, i sempre que no hi hagi una altra manera d’aconseguir-lo. Llegint els objectius del SCS per la creació d’aquesta targeta, sembla força clar que hi ha moltes altres maneres per aconseguir que aquest grup de pacients rebi una atenció ajustada a les seves necessitats sense necessitat de marcar-los amb una creu.

Sembla encara més greu que es tracti d’un grup de pacients amb la capacitat de decidir compromesa i que, per tant, no estan en condicions de valorar si volen o no disposar d’una tarja que els identifiqui com a subjecte d’especial cura. En la “campanya sanitària” de la SIDA, almenys els pacients estaven capacitats per prendre la decisió d’acceptar-la o no. En aquest cas, qui decidirà pel pacient? Per acabar-ho de complicar, cal tenir en compte que molts d’aquests pacients no estan incapacitats legalment.

En aquest cas, a través de la història clínica i la coordinació dels professionals es pot assolir una bona atenció, sense necessitat de fer una identificació pública de la malaltia del pacient.

I estableix un precedent molt perillós: quantes més targetes amb informació clínica deduïble es crearan?

Repassem els objectius que es plantegen:

1. Millorar l’atenció donant una atenció més adequada a les necessitats específiques que requereixen aquestes persones.

La millora de l’atenció no depèn d’una targeta, que habitualment no veiem els  professionals, sinó de la nostra implicació que, a través de la història clínica, podem saber quines necessitats tenen els pacients.

És que ara no estem donant una bona atenció a aquestes persones?

2. Facilitar la relació amb els professionals, als quals ajuda en la seva tasca assistencial, i contribuir a una comunicació més fluïda i precisa amb les persones i amb els seus familiars o cuidadors.

Tampoc sembla que una targeta pugui facilitar la comunicació, atès que rarament veien una targeta, sinó un pacient i una història clínica. Segurament,  si s’ha de posar un indicador, posar-lo a la història clínica seria més confidencial i més útil.

És que ara no ens comuniquen bé amb els pacients i els seus cuidadors?

3. Facilitar l’acompanyament del pacient per part dels familiars o cuidadors a les visites, l’atenció urgent, les proves diagnòstiques i els trasllats en ambulàncies, sempre que ho permeti la situació clínica.

No coneixem que, actualment, hi hagi impediments per a l’acompanyament dels pacients, i menys encara, quan aquests pacients necessiten una cura especial.

4. Facilitar-los que puguin seguir de manera correcta les indicacions, els tractaments  i les actuacions prescrits pels professionals.

Per a facilitar un bon seguiment, calen bones explicacions dels professionals, un bon full de medicació i que hi hagi eines de suport social per aquells pacients amb dependència, i la tendència actual és a retallar-les. No sembla que una targeta ajudi a que el pacient pugui seguir cap indicació, atès que a la targeta no hi va cap indicació.

També ens preocupa

L’objectiu del sistema sanitari i de  l’atenció primària és atendre a les persones en funció de les seves necessitats. Individualitzar tracte i tractaments, facilitar l’accés adaptant-nos a la situació del pacient.

Els professionals sanitaris fem servir la història clínica per a facilitar la nostra tasca i, en ella hi incloem aspectes que poden ajudar a fer una atenció més correcta.

Per això, si l’exposició de motius es basa amb la percepció, o pitjor en la realitat que l’atenció que donem actualment, cal una reflexió col.lectiva de tot el sistema i de tots els professionals per assumir els valors de treball al servei dels pacients i adaptats als pacients.

Però, la realitat, malgrat les dificultats, no creiem que sigui tan negativa i pensem que majoritàriament l’atenció que es dóna és prou digna.

Per tant, a més del fet greu d’atemptat a la intimitat de les persones, hi ha el fet menys greu però preocupant d’insult a l’esforç de milers de professionals.

També ens preocupen els riscos de  la segmentació de la població, que ja abordàvem l’any 2010 en una breu presa de posició:

http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Docs/etica/CORR_1_pensemsegmentacio3.pdf

I, un últim element, en moment de dificultats econòmiques, quin cost té i tindrà la iniciativa?

Pot ser un cost baix, però si partim de la base que no hauria de fer-se, tot cost és malbaratament de recursos.


Responses

  1. Reblogged this on Una mica més a prop and commented:
    Reflexions del grup d’ètica de la camfic sobre una proposta que no té sentit

  2. Quan vaig veure aquesta iniciativa a la intranet, de cop vaig visualtizar tot un grup d’usuaris “diferents” de la resta. Estic totalment d’acord amb tots vosaltres, que això és un atemptat contra el dret a la intimitat i la privacitat de les persones.Imagineu-vos per un moment que el posseidor d’aquesta targeta, la perd i per casualitat la troba una altra persona que el reconeix amb el nom i cognoms…potser ja no se’l mirarà amb els mateixos ulls que ho venia fent fins ara.

    • L’exemple que poses és un bon exemple, si es perd, què pot passar, és massa seriós per a fer-hi broma, però a algú se li podria ócorrer noves targetes (TSI sense sucre per als diabètics, TSI sense sal,….
      és el conte del vestit de l’emperador, ningú no se n’ha adonat?

  3. […] oferim l’enllaç amb el bloc del grup d’ètica de la CAMFIC  que fa una sèrie de consideracions ètiques sobre la iniciativa del CatSalut Tarjeta […]

  4. […] darrera entrada sobre la TSI Cuida’m  (https://ecamfic.wordpress.com/2013/01/15/targeta-cuidam-reflexions-sobre-un-desproposit/) ha tingut moltes visites i moltes reaccions diverses però tenim l’escrit que una familiar  de […]

  5. […] grup d’ètica, quan va publicar l’entrada sobre la TSI Cuida’m (https://ecamfic.wordpress.com/2013/01/15/targeta-cuidam-reflexions-sobre-un-desproposit/),  va demanar la opinió a diverses instàncies sobre la TSI Cuida’m. Una d’elles és la […]

  6. […] grup d’ètica, quan va publicar la seva entrada sobre la TSI Cuida’m (https://ecamfic.wordpress.com/2013/01/15/targeta-cuidam-reflexions-sobre-un-desproposit/ ) va demanar la opinió a diverses instàncies. Una d’elles és el Comitè de Bioètica de […]

  7. […] El grup d’ètica va prendre una posició sobre la creació de la TSI Cuida’m en una entrada el 15 de gener d’enguany:  https://ecamfic.wordpress.com/2013/01/15/targeta-cuidam-reflexions-sobre-un-desproposit/ […]

  8. Doncs jo crec que potser les persones que no tenim cap deficiencia per entendre les coses ,podem fer-nos el càrreg de que per motius aliens als profesionals com …és que la màquina s’ha espatllat …és que anem amb retràs ..etc..ens hem d’esperar dues hores de l’hora de visita ,,,pero a una persona amb autisme , amb un retard ,…Com l’hi expliques ? …com ?…clar que son diferents i necessiten atencions diferents .Pero es que sembla que els que no us voleu adaptar sou vosaltres i no cal cap targeta per etiquetar-los .si aquesta targeta fa que passin davant de les persones que si entenem les coses , Visca la targeta!!!..Ojalà no us passi mai !!!

  9. […] De la targeta ja en vam parlar i molt en aquest bloc: https://ecamfic.wordpress.com/2013/01/15/targeta-cuidam-reflexions-sobre-un-desproposit/ […]


Respon a Yolanda Doménech Paricio Cancel·la la resposta

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: