Enviat per: Grup d'ètica CAMFiC | Abril 13, 2012

Confidencialitat: algunes idees pràctiques

Cal convertir la confidencialitat en un hàbit. Si no parlem dels refredats, no parlarem de les altres malalties.
• En cas de dubte, cal plantejar-se fins a 10 vegades si podem canviar la norma general: La norma de la justícia “In dubito, pro reo” (en el dubte, a favor de l’acusat) aplicat a la confidencialitat seria:
Si dubtes, calla. Si no dubtes, pensa si has de dubtar.
• És molt més difícil equivocar-se per callar que per parlar.
• Les contrasenyes informàtiques han d’estar al cap i no a l’enganxina de la pantalla.
• Cal revisar els elements estructurals i de funcionament dels equips que dificulten la confidencialitat (parets, papers amb dades, interrupcions de consultes, etc) i posar fil a l’agulla per a resoldre’ls.

• A les sessions clíniques acostumem-nos a evitar la identificació dels pacients (si no és estrictament necessària per a la seva millor atenció).
• Abans d’emplenar qualsevol informe que se’ns demani, cal que obtinguem el permís de l’interessat.
• El servei de traducció telefònica (012 o Sanitat respon) pot ser útil, prèvia autorització de l’interessat, si aquest no parla la nostra llengua i no desitja que un familiar o amic actuï de traductor.
• Cal evitar els llistats de pacients que ofereixen les pròpies administracions sanitàries i vetllar pel manteniment de la confidencialitat i la confiança en cas de malalties de declaració obligatòria.
• En cas de peticions judicials cal fer especificar clarament quina informació es demana i per a qui és. Sols estem obligats a facilitar-la davant del jutge i havent-li demanat prèviament que ens eximeixi del nostre deure de confidencialitat.
• Cada CAP o consultori ha de disposar d’un destructor de paper.
• Per a obtenir informació de les visites dels hospitals és una bona solució demanar un informe a través de les unitats d’admissions.
• Una forma útil de treballar el tema a nivell dels equips d’atenció primària és organitzar sessions de debat sobre alguns punts de risc per a la confidencialitat i com es resolen als nostres equips (com s’atenen les trucades?, com es donen els informes?, com comentem els pacients a les sessions?, quina informació hem de compartir?, com van les interrupcions….?) És a dir, treballar en l’equip per  normalitzar hàbits correctes.
• Cal incloure aspectes de la confidencialitat en els plans d’acollida dels nous treballadors (siguin per una petita suplència o per una plaça per “sempre”).


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: